Del cartró pedra a la fibra de vidre i la resina

El taller d'imatgeria religiosa Vayreda, Bassols, Casabó i Cia., més conegut com L'Art Cristià d'Olot, ha culminat un procés iniciat l'any 2007 de reinversió d'una part important dels guanys en la renovació del material, d'experimentació amb nous materials i amb la millora dels processos de manufactura. De fet, el gerent de l'empresa, Josep Oliveras, matisa que la reinversió en millores es fa des del 1980 i que és continuada en el temps. La producció, però, no ha deixat de ser totalment o quasi totalment artesana i les peces continuen essent de molta qualitat, pels models i perquè el procés de fabricació no té com a finalitat la quantitat.

El resultat de tot plegat ha estat la incorporació de la fibra de vidre i de les resines com uns altres materials per fer sants, sense abandonar l'anomenada pasta cartró pedra o la fusta de sempre. Aquests nous materials són més lleugers i, sobretot, fan que les figures que han d'anar a la intempèrie no pateixin cap procés de degradació. A part, també aporten la possibilitat de nous acabats com els metal·litzats en el cas de les resines. Les millores gràcies a aquestes matèries primeres s'han traduït també en part de l'utillatge, en una part del material tan important com les xarpes i els motlles. Fins fa relativament poc, les xarpes, és a dir, les carcasses que sustenten els motlles, eren de guix i els motlles en si, de cola de conill, una mena de gelatina d'origen animal.

En canvi, ara, les primeres són de fibra de vidre i els segons, de silicona. I tot plegat és clau perquè es poden fer més peces amb el mateix motlle, es redueix molt el temps que es triga a servir les comandes, perquè totes les que en surten tenen la mateixa qualitat i perquè el motlle en si dura molt més temps. En el cas dels motlles de cola de conill, com que es tracta d'un material orgànic, com a màxim duren una setmana i, per això, el nombre de peces que s'hi podien fer és molt més limitat. A part, la qualitat de les peces varia una mica segons si era de les primeres o de les últimes de sortir.

La fibra de vidre i la resina i els nous motlles han permès a L'Art Cristià d'Olot encetar una nova línia de negoci. Es tracta, fonamentalment, de l'art funerari, del qual el taller té un fons d'originals d'escultors de primer ordre de final del segle XIX i de les primeres dècades del XX. I és que la imatgeria feta amb aquests nous materials fa possible que s'utilitzi a les sepultures i que, a diferència dels sants de guix, arpillera i cola, suportin les inclemències meteorològiques i el pas del temps a l'intempèrie sense cap mena de problema. Per posar només un exemple, els àngels creats per Celestí Devesa o un dels santcrists de Miquel Blay ja no només es poden veure al cementiri municipal d'Olot. Tothom qui vulgui en pot tenir a la tomba d'un familiar a través de les reproduccions de L'Art Cristià i, a més, a uns preus assequibles.

L'Art Cristià ha començat a treure al mercat aquestes i altres peces funeràries i, en el cas de Cementiris de Barcelona, fins i tot hi ha signat un conveni i s'ha convertit en una oferta més dins del catàleg de làpides i elements ornamentals de les tombes d'aquesta empresa barcelonina. Josep Oliveras explica que L'Art Cristià no té pressa en aquest mercat i diu que vol fer les coses ben fetes i que confia en les possibilitats de la nova línia de negoci.

Per altra banda, aquests nous materials resistents a la intempèrie li han permès potenciar la venda de figures de pessebre monumentals. En aquest cas, a més, les ofereix en format de rènting. És a dir, que els prop de 9.000 euros que poden costar cinc figures, un Naixement, es poden pagar amb una mena de lloguer o avançament del 60 per cent del cost i la resta es paga el segon any, si el client se les vol quedar definitivament. L'Art Cristià ha fet pessebres per a espais públics de Madrid, Barcelona, Melilla, etc.

La inversió feta l'any 2007, de prop de 400.000 euros, ha servit també per obrir una altra línia de negoci, a part de la de l'art funerari. Es tracta de la talla de fusta realitzades de manera artesana i a partir dels models del fons del taller. “Hem volgut tancar així el cercle. Qui vol una peça religiosa ha de venir a L'Art Cristià”, sentencia Oliveras. En totes dues noves línies de negoci, hi tenen un paper rellevant les aliances que el taller olotí ha fet amb altres empreses líders de sectors que hi estan relacionats com les que comercialitzen els materials per fer la fibra de vidre i les resines.

El taller d'imatgeria religiosa de L'Art Cristià d'Olot té un fons de 2.000 models originals, majoritàriament d'escultors modernistes. La nòmina de noms és molt llarga. Per citar-ne alguns, hi ha peces de Josep Llimona, Miquel Blay, Celestí Devesa, Josep Berga i Boada, Miquel i Joan Traiter, entre molts altres.

Oliveras remarca que aquest fons és allò que els dóna un tret distintiu dins de la professió. A part, pel fet de produir imatgeria de gran format fa que no sigui atractiu per al que ell anomena competència ferotge, és a dir, la dels productors asiàtics. Un mercat, però, que l'empresa comença a explorar. Ara, una mica més d'un quart de la producció l'exporta, sobretot als Estats Units i a Itàlia. La seva presència és menor en països com el Canadà, Polònia, Croàcia, Anglaterra i Portugal.