‘Bankvingut' a la nova caixa

Amb una posada en escena que els seus responsables ja equiparen a la seva fundació fa més d'un segle, La Caixa -sí, la d'Estalvis i Pensions, però va aconseguir crear marca com a tal- ja ha aprovat la conversió en banc, en Caixabank, que posats a ser originals amb el nom ningú els guanya, tot i que Bankia o Mare Nostrum tampoc són un cant a la imaginació. La transformació serà efectiva el juliol mitjançant el traspàs a Criteria. Amb el canvi, l'entitat operarà com un banc i podrà anar a cercar inversors -el fons de rescat, el FROB, ja ha aplanat prou el camí- i cotitzar a borsa, tot i que el seu president, Isidre Fainé, ja s'ha afanyat a dir que “La Caixa manté el seu model”. I quan diem model, és clar, parlem de l'obra social que tant es tem que pugui anar minvant. Mentrestant, a can Unnim tenen clar que necessitaran demanar 400 milions més al FROB si no aconsegueixen tancar una aliança amb altres caixes, tot i que a l'hora de buscar candidats no els ajuda gaire la qualificació de bo escombraries -paraula lletja que ens pot fer pensar més en Tele 5- pel seu model de negoci per part de l'agència de qualificació financera Fitch. El trio, doncs, Terrassa, Sabadell i Manlleu necessita 568 milions per complir la nova normativa financera estatal, que demana el 10% de capital principal pel setembre, tot un compte enrere pel sector. Sense abandonar les arrels vallesanes, Banc Sabadell ha tancat el primer trimestre del 2011 amb un benefici de 84,2 milions d'euros, el 22% menys, però benefici al cap i a la fi, que cal tenir en compte que l'entitat que presideix Josep Oliu ha hagut de dedicar 330 milions a dotacions per insolvències i sanejaments varis. El gran gegant bancari de l'Estat, el Santander, continua anant a la seva i aquest trimestre el resol amb ingressos rècord, tot i que el benefici net només és de 2.108 milionets d'euros, el 5% menys. I sense entrar en comparacions -aquesta sí que seria odiosa-, si el Santander farda de números bons, també ho fa la modesta Caixa Guissona, que el 2010 va obtenir un benefici rècord de 3,1 milions, amb un creixement del 4,3%.

En definitiva, tot i que l'aixeta del crèdit continua embussada i les pimes i els autònoms van caient en un degoteig constant, el sector bancari sobreviurà a les inclemències. La resta pot més o menys esperar, tal com passa amb les retallades en la sanitat pública catalana que, com gairebé tot, es posposen en bona part fins després de les eleccions municipals, no fos cas que la participació ciutadana acabés semblant la del referèndum de la Diagonal. Això sí, amb números a la mà ja sabem que el temps d'espera de les operacions s'incrementarà dos mesos, tal com han acordat el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, les patronals i els sindicats per aconseguir un estalvi de gairebé 1.000 milions. El temps d'espera d'algunes operacions no urgents passarà de sis a vuit mesos de mitjana. També es preveu una reducció del 12% de la despesa en farmàcia (233 milions) i del 7,5% (550 milions) en l'assistència sanitària.

En l'àmbit empresarial, on van mal dades és a Panasonic, que acomiadarà 17.000 persones. A Catalunya ja va tancar una planta a Celrà fa sis anys, amb 216 empleats, i en té 200 més a Cornellà. On ha sorgit un bri d'esperança és a la planta de Yamaha de Palau-solità i Plegamans, ja que la companyia ha retirat l'ERO i buscarà un nou calendari per tancar-la. Multimedia Optical Disc sí que tancarà la factoria de Barberà del Vallès i acomiadarà els seus 55 treballadors.

La firma de certificació AENOR -amb el 20% del negoci a Catalunya- celebra els 25 anys d'existència, mentre que la multinacional de restauració Compass Group ja pensa a incrementar a Catalunya el seu equip directiu fins al 50%, quan ara és el 30%.

Una firma catalana que creix és l'olotina Resol, que preveu doblar les seves vendes als Estats Units amb el seu mobiliari de disseny. També s'acaba de crear l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, que neix amb 90 col·legis per fer una mica de lobby davant l'administració, cosa que sempre va bé.