Temps de canvis i flexibilitat
En un entorn econòmic complicat com el que estem vivint és remarcable que en la majoria de la gent domina el pessimisme, tot i que hi ha una minoria que és més proactiva i no es deixa portar pel desànim general. Això també es reflecteix en el món de l'empresa. En el nostre teixit empresarial podríem diferenciar les persones, ja siguin empresaris, directius o treballadors, en dos grups: els queixosos i els proactius.
En el primer grup, molt més majoritari, hi ha els que es deixen portar pel pessimisme, en molts casos extrem. Són pessimistes que perden pistonada i esmercen energies a criticar el que fan els altres, ja sigui el govern, els bancs o qui sigui. El seu pessimisme no els deixa temps ni actitud per identificar oportunitats de negoci amb nous productes o mercats. Concentren els seus esforços a identificar els canvis que haurien de fer els altres. No entenen que els canvis urgents són els que han de fer ells mateixos. No s'adonen que si les despeses superen els ingressos cal fer sacrificis i treballar més per la mateixa retribució o una mica menys. I que si falten ingressos, cal innovar i adaptar-se als canvis que s'estan produint en la majoria de sectors de l'economia. Aquesta actitud passiva fa que els resultats siguin cada cop pitjors i, per tant, els problemes es van agreujant. És un cercle viciós que només es pot superar amb un canvi total d'actitud i amb grans dosis de flexibilitat.
En el segon grup, el dels proactius, hi ha molta menys gent. Aquest és un dels motius pels quals un cop l'economia ja ha tocat fons, costa tant agafar el camí del creixement. És massa reduït el percentatge de gent que entén que la recuperació econòmica depèn sobretot del que facin ells. Tenen una actitud mental diferent. Si s'han quedat sense feina, ja estan sondejant com crear una empresa. Si han perdut clients, ja estan pensant en innovacions que permetin guanyar-ne de nous. Si el mercat se'ls ha fet petit, ja estan augmentant els esforços dedicats a les exportacions. Si els bancs no donen finançament, miren d'incrementar les aportacions dels propietaris de l'empresa o busquen nous accionistes. Per tant, si tenen problemes no acusen solament els altres, sinó que es concentren en el que han de fer ells per superar-ho. Aquest plantejament parteix d'una visió més optimista del que està passant. Com molts estudis demostren, l'actitud optimista i la flexibilitat per adaptar-se als canvis produeix millors resultats.
Al món hi ha molts països, com Alemanya o Xile, per exemple, que ja han sortit de la crisi amb molta força i estan experimentant fortes reduccions en les taxes d'atur.
Hi ha moltes diferències amb nosaltres i una d'aquestes és l'actitud. Els que ara van millor no eren tan optimistes, ni imprudents, durant els anys de bombolla immobiliària, ni són tan pessimistes des del 2007 fins avui.
