Les bicicletes elèctriques són... per a tot l'any

A l'entrada de la masia hi ha, al costat d'un petit espai amb taules administratives, un expositor. Hi pengen tot tipus de barrets: pameles, barretines, boines, txapeles, gorres de visera. Si se n'agafa un, es pot comprovar que per dins és extraordinàriament sòlid. Això és perquè el capell dissimula a la perfecció que al seu interior hi ha un casc de primera qualitat homologat per circular en bicicleta.

Aquesta és una de les moltes originalitats d'aquest grup de lloguer de bicicletes elèctriques, que té la seu al Lluçanès, en una zona solcada per camins serens que travessen espais naturals privilegiats. Es tracta de la Burricleta. Després de més d'un any de preparació, dos emprenedors, Joan Sales i Regina Casas, van decidir impulsar aquest projecte pioner. Es tracta de dos urbanites que van viure una primera experiència rural i que, un cop empeltats, van decidir fundar la Burricleta, no sense abans fer un estudi acurat de la viabilitat de l'empresa dins les possibilitats que els oferia la comarca, que disposa de gairebé 700 places d'allotjament, bàsicament de turisme rural.

La Burricleta no ofereix, però, tan sols un lloguer de vehicles ecològics i còmodes, amb les sàrries tradicionals per transportar el pícnic o la càmera de fotos, sinó que proporciona rutes predissenyades guiades amb un GPS que incorpora una ruta multimèdia que es pot activar en punts determinats. La iniciativa també permet personalitzar els trajectes i dedicar-ne un a alguna cosa en concret, amb textos i itineraris específics.

L'èxit de la fórmula s'està deixant sentir en la demanda creixent i en les possibilitats d'expansió –per mitjà de contractes de llicència, “a mig camí entre la franquícia i la cooperativa”– a altres desenvolupadors de la idea, que ja s'han instal·lat al Pla de l'Estany i les Gavarres, i que estan en curs a la Garrotxa, el Garraf i l'Anoia. Tot plegat fa que la previsió de facturació d'aquest exercici sigui d'uns 150.000 euros i que per al vinent s'esperi l'expansió a la resta de Catalunya, amb l'ambició de tenir centres Burricleta repartits per tota la península Ibèrica.

Tot i que no entenen la xarxa Burricleta com un tot uniforme, els promotors de la idea han creat, a més d'un disseny corporatiu que els identifiqui, un codi deontològic de responsabilitat social que volen que es respecti en totes les llicències que es firmin, per mantenir un seguit de valors de sostenibilitat i respecte per la natura al costat de l'explotació del negoci, que exigeix una inversió inicial d'uns 150.000 euros. Els associats actuen en exclusivitat en cada territori, amb una flota i uns serveis mínims, i amb uns preus determinats.

“El negoci té, més enllà del merament empresarial, tres vessants vinculats a l'entorn natural i social: el conciliador, el divulgatiu i el contemplatiu”, assegura Sales, que defensa la seva idea com una manera de “democratitzar la bicicleta”, ja que, com que té l'avançament assistit, el vehicle elèctric permet que les pugui fer anar gent que normalment no podria: avis, nens, persones de salut delicada o cames fràgils, que poden circular si volen, fins i tot, al costat de familiars o amics, ciclistes experimentats “vestits de Petri”, que poden acudir-hi amb les seves pròpies bicicletes per compartir passejada. “El turisme, si no és ecoturisme, no té futur”, remarquen.

Un dels punts clau de l'empresa va ser l'acord amb el grup català Ecobike, que els serveix un model de bici elèctrica dissenyat específicament per al lloguer, amb “ambició de qualitat”, assegura Sales. El projecte també té un software exclusiu per al GPS, també de factura catalana, amb multimèdia que descriu patrimonis tangibles, com per exemple l'arquitectònic, el natural i el botànic, “però també d'intangibles, com ara la història, les llegendes i les curiositats”. Els responsables de la Burricleta també han signat acords amb altres actors turístics, com ara restaurants i cases rurals, per instal·lar-hi punts amb una miniflota de vehicles.