Cap a un nou arbitratge mercantil
Com a nova mesura per a la modernització de l'administració de justícia, el 21 de maig es va publicar al BOE la llei 11/2011 de 20 de maig de reforma de la llei 60/2003 d'arbitratge. Aquesta llei introdueix diverses reformes en matèria d'arbitratge i com a complement d'aquesta llei s'ha publicat també la llei orgànica 5/2011 que modifica la llei orgànica del poder judicial per donar cabuda a les modificacions introduïdes per aquesta nova llei de reforma de l'arbitratge, essencialment en matèria de cooperació dels tribunals ordinaris amb les instàncies arbitrals.
La nova llei tracta de donar un nou impuls a l'arbitratge com a mecanisme alternatiu de solució de conflictes, tasca que ja va iniciar amb la llei 60/2003, és a dir, la llei que ara 8 anys després s'està modificant i que va néixer prenent com a referència la llei model de la Comissió de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional (Uncitral, sigles en anglès). Amb la reforma es pretén introduir un nou marc per a l'arbitratge de conflictes de tal manera que s'incrementi tant la seguretat jurídica com l'eficàcia dels procediments arbitrals després de l'experiència acumulada. L'arbitratge com a mecanisme de resolució de disputes alternatiu als procediments judicials ordinaris esdevé una eina que ofereix flexibilitat i agilitat en comparació amb els procediments judicials ordinaris; és a dir, es busca continuar apostant per l'arbitratge com a eina que contribueixi a absorbir part de la càrrega de treball que assumeixen els tribunals ordinaris en la resolució de les disputes comercials. A aquest efecte, per poder sotmetre la resolució dels conflictes a les instàncies arbitrals, les parts han d'acordar que el procediment per resoldre les seves disputes sigui davant una institució arbitral, tal com la cort d'arbitratge de la Cambra de Comerç Internacional (CCI) o, en l'àmbit més domèstic, el Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB). D'entre les mesures que introdueix la llei de reforma hi ha les que van dirigides a ampliar les garanties i augmentar la seguretat i eficàcia dels procediments arbitrals, la reassignació de funcions judicials bàsicament en matèria d'execució i nul·litat dels laudes arbitrals (resolucions que posen fi al procediment arbitral, cosa que seria equivalent a la sentència del procediment judicial), reformes que afecten el laude, tal com l'exigència de motivació d'aquesta resolució, o les reformes en matèria concursal en el sentit de potenciar l'eficàcia del conveni arbitral en les situacions de concurs sempre que es projecti sobre accions civils.Especial menció es fa també a la possibilitat d'introduir la clàusula arbitral en els estatuts socials de les societats per resoldre les disputes que al si de la societat es produeixin entre els socis. A aquest efecte, es requereix, per modificar els estatuts socials i introduir aquesta clàusula, el vot favorable de les dues terceres parts dels vots corresponents a les accions (SA) o participacions (en cas de SL) en què es divideixi el capital social de la societat en qüestió.
