El moment de la veritat
Des de tots els punts de vista, Grècia, els EUA, el deute sobirà perifèric, els mercats de renda variable, els de renda fixa..., hem arribat allà baix on esperàvem i des d'allà hem de rebotar. No sabem si serà un 5% o un 10%, però gaudim d'aquest moment...
Sí, perquè per gaudir cal tenir en compte que no deixa d'haver-hi dificultats. Les relacionades amb Grècia, que aboquen a un retard del rescat, comencen en la política grega. L'oposició interna a les mesures d'ajust és tan gran que fins i tot la majoria parlamentària governamental s'ha reduït en dos vots i ara només té un marge de quatre.
El primer ministre farà avui una reestructuració del govern i sol·licitarà una moció de confiança. S'espera que les noves mesures d'ajustament fiscal es votin entre el 28 i el 30 de juny i no sembla probable que es pugui comptar, com voldria la UE, amb el suport de l'oposició. Entre el suport implícit de l'FMI, l'acord més que necessari a la UE (acostaments de Merkel i Sarkozy abans de les reunions del cap de setmana) i la resistència dels riscos en nivells continguts (el diferencial del nostre deute respecte a l'alemany s'ha tornat a situar entre els 275 i els 280 punts bàsics, a prop dels màxims del desembre del 2010, però d'aquí no han pujat), arriba el moment d'aplicar la teoria del sentiment contrari: com pitjor està la cosa, més cal comprar, o, com diu Warren Buffet, “cal ser cobdiciós quan els altres són temorencs i prudent quan els altres són cobdiciosos”.
Un nou calendari pot consolidar la situació. Diumenge (19 de juny) s'haurà fet una reunió extraordinària de l'Eurogrup que haurà d'avançar en aquest acord i en el missatge que es llançarà el dia 20 de juny (Eurogrup i Ecofin) i en el Consell Europeu dels dies 23 i 24 de juny.
Les concrecions definitives quedarien pendents de la votació grega i d'una més gran certesa sobre el grau d'implicació factible del sector privat, de manera que una nova data de referència per al final del procés seria la reunió de l'Ecofin de l'11 de juliol o fins i tot al setembre.
Els riscos percebuts, no obstant això, s'haurien d'anar reduint amb la confirmació del desemborsament del tram del rescat grec del juliol i amb els senyals d'avenços en els acords.
Esperem que, a causa de la dinàmica de la solució esbossada per al rescat de Grècia, els actius de risc europeus tendeixin a comportar-se relativament millor en els pròxims dies: esperem escurçaments de primes de risc perifèriques (en màxims), l'apreciació de l'euro, la recuperació dels índexs de renda variable, en especial els perifèrics; una millor evolució relativa del sector financer, i, com a contrapartida, un augment dels diferencials de rendibilitat entre Alemanya i els EUA. El mínim recent del diferencial sobirà Espanya-Alemanya es va assolir el 12 d'abril (173 punts bàsics). Des d'aleshores, la prima de risc ha pujat 78 punts bàsics i l'índex més castigat ha estat l'Íbex-35, amb un 7,8% de caiguda, seguit per l'Eurostoxx 50 (6,8%) i el CAC 40 (4,2%). Curiosament els inversors més grans en deute grec, els nostres amics els alemanys, només cauen un 0,3%. En el mateix període, el Dow Jones ha caigut un 2,5%.
Per aquestes raons reforcem els moviments que hem pres últimament i ara totes les nostres apostes van dirigides a afavorir aquesta visió: preferim Íbex-35 a índex alemany, apostem per l'estrenyiment dels diferencials de deute entre Espanya i Alemanya, recomanem comprar títols del sector dels mitjans de comunicació, que han caigut molt (Telecinco i Antena 3 TV), i banca espanyola (domèstica, com el Popular, el Banesto..., o les grans, sobretot BBVA), i recomanem comprar cícliques (Arcelor Mittal).
Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell