Estem pitjor que fa un any?
De fet, tot i la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques, no hi ha hagut grans desviacions del programa d'ajustament econòmic i consolidació fiscal dissenyat el maig de 2010. Queden alguns interrogants sobre si les comunitats autònomes seran capaces o no de complir amb els objectius previstos, però com a mínim, sembla que tant el dèficit com l'endeutament de l'Estat en el seu conjunt estan sota control
Tal com em recordava fa alguns dies el bon amic Ramon Roca, director d'aquest setmanari, fa justament un any en el meu primer article a L'Econòmic feia algunes reflexions sobre quina havia estat l'evolució recent de l'economia catalana i espanyola. En aquells moments, posava èmfasi en el meu article en com havia canviat la percepció tant dels polítics com dels ciutadans sobre la situació econòmica, i com, de mica en mica, paraules com atur, retallades, endeutament i prima de risc es convertien en habituals en les cròniques dels diaris però també en les converses quotidianes.
Un any després, la situació no sembla haver canviat gaire: tant els problemes com els titulars dels diaris o les preocupacions dels ciutadans continuen sent molt semblants. Ara bé, hi ha alguns factors que em fan ser una mica més optimista que ara fa un any.
PRESSIÓ PELS FETS.
De fet, tot i la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques, no hi ha hagut grans desviacions del programa d'ajustament econòmic i consolidació fiscal dissenyat el maig del 2010. Queden alguns interrogants sobre si les comunitats autònomes seran capaces o no de complir amb els objectius previstos, però, com a mínim, sembla que tant el dèficit com l'endeutament de l'Estat en el seu conjunt estan sota control. També s'han dut a terme algunes de les reformes que es consideraven necessàries, tot i que, com també he explicat al llarg d'aquest any, han estat reformes parcials i clarament insuficients.
El darrer exemple d'aquesta incapacitat del govern és la reforma de la negociació col·lectiva, en què la manca de consens dels agents socials no ha permès abordar de ple un dels principals reptes del nostre mercat de treball.
D'altra banda, alguns indicadors econòmics han mostrat una tendència força favorable durant la primera meitat de 2011: per exemple, les exportacions de productes industrials han crescut a ritmes importants com a conseqüència de l'inici de la recuperació dels nostres principals socis comercials i de l'evolució més favorable del tipus de canvi euro/dòlar, l'activitat turística també mostra signes de recuperació de cara als mesos d'estiu, el creixement de la taxa d'inflació sembla moderar-se gràcies a l'evolució més favorable dels preus de l'energia i, per últim, les noves pujades de tipus d'interès que semblaven imminents potser ens donaran un cert respir durant els pròxims mesos.
Tot i aquestes perspectives més favorables que fa un any, cal destacar la debilitat de la nostra demanda interna i les fortes restriccions creditícies a què encara s'enfronten empreses i consumidors. De fet, aquestes millors perspectives es basen exclusivament en el bon paper que s'espera que tingui el sector exterior. Estudis recents semblen indicar que la pèrdua de competitivitat de les empreses espanyoles durant l'etapa d'expansió no va ser tan forta com assenyalen els indicadors de competitivitat “tradicionals” i que les estratègies de diferenciació en el producte iniciades fa algun temps per moltes d'aquestes empreses comencen ara a donar els seus resultats.
Però aquesta millora en alguns dels indicadors econòmics habituals no serà suficient perquè es pugui resoldre el nostre principal problema econòmic: la nostra elevada taxa d'atur. Ara bé, cal destacar que la intensitat amb què es destruïen llocs de treball s'ha frenat durant els darrers trimestres, com es pot veure al gràfic, però encara estem lluny de crear ocupació en termes nets.
En síntesi, estem una mica millor que fa un any, però, el que és més important (i en contra del que pugui semblar en el nostre dia a dia), no estem molt pitjor. Ara bé, tot i haver començat aquest article dient que veig el futur amb una mica més d'optimisme que fa un any, no hem d'oblidar que la principal diferència de la nostra economia respecte a la d'altres països del nostre entorn és que, mentre que a molts d'aquests països ja es parla de la crisi en passat, nosaltres encara en parlem en present. Espero que d'aquí a un any també puguem parlar de la crisi en passat o que, com a mínim, no ho haguem de fer en futur.
‘Sin novedad en el débil frente de la recuperación'
Aquest és el títol del darrer volum corresponent al mes d'abril de 2011 de la revista Cuadernos de Información Económica, editada per Funcas. En aquest volum destacats experts nacionals i internacionals fan un repàs de la conjuntura econòmica tant espanyola com europea. Un cop d'ull a l'índex de la revista permet copsar quina és la percepció dels autors que hi participen sobre l'estat de la situació econòmica: Recuperació a càmera lenta, Breu nota sobre els efectes econòmics d'una sortida de l'euro, Reflexions sobre la reestructuració del sector bancari espanyol, Un llarg camí i un escàs optimisme, entre altres títols.
