ECONOMIA
Flix repensa el seu futur industrial i aposta per la diversificació econòmica
Les plantes de biomassa i de producció de pèl·lets, la descontaminació del pantà i el viver d'empreses obren perspectives de creixement
De la crisi industrial a un moderat optimisme de creixement. Aquesta és una de les principals conclusions del Fòrum Flix 2011, que va tenir lloc ahir al cinema de la Unió Social organitzat pel sindicat CCOO i en què van participar agents econòmics i socials de les Terres de l'Ebre. “Hem de vendre Flix allà on faci falta, tenim aigua, ferrocarril i sòl industrial”, va manifestar l'alcalde de Flix, el socialista Marc Mur. Durant la darrera dècada el degoteig d'acomiadaments al polígon químic de Flix ha estat constant i el primer trimestre del 2011 la caiguda de l'ocupació al sector industrial ebrenc tenia dos protagonistes: Flix i la Sénia. “La taxa d'atur és molt reduïda comparada amb la d'altres poblacions de la vora i, a més, des del passat mes d'octubre es registra una tendència a la baixa”, va dir Mur. Flix té una taxa d'atur del 6,7%. Amb tot, segons un informe de la URV, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social els primers mesos de l'any va caure un 17,5%.
La cultura industrial de Flix fa que el municipi considere aquest sector el motor de l'economia. “La indústria ha de ser el pal de paller, però és evident que cal potenciar altres sectors complementaris com el turístic”, va assenyalar l'alcalde de Flix. Des de CCOO aposten també per la diversificació industrial del nord de la Ribera d'Ebre. “No ens plantegem només la continuïtat de la planta d'Ercros sinó que és necessari buscar altres iniciatives que amplien la cultura industrial”, va explicar el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó. A la jornada d'ahir va participar el director de la planta d'Ercros a Flix, Marc Fargas, que va apostar per buscar nous productes i processos que no estiguen vinculats als productes històrics existents. I en aquest sentit, la planta de cogeneració amb biomassa forestal i la de producció de pèl·lets (un biocombustible derivat de la fusta que s'utilitza en calderes) en són un exemple. Una inversió que arribarà a Flix de la mà d'Ercros i de l'empresa alemanya Seeger.
També el viver d'empreses (promogut per l'Ajuntament) ha donat un alè d'optimisme, on actualment hi ha 16 empreses instal·lades i uns 45 treballadors. “És necessari el desdoblament de l'eix de l'Ebre per situar Flix al mapa”, va assenyalar el flixanco i exprimer secretari del PSC al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté.
El tren, una oportunitat
El subdirector general d'Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat, Xavier Flores, va destacar que el ferrocarril és una de les oportunitats de Flix. “És un valor que obre oportunitats i si no el tingués no es faria”, va deixar clar Flores, que va admetre les limitacions de la línia ferroviària amb via única. “La infraestructura hi és, la freqüència es pot millorar”, va apuntar Flores.
Aprofitar els llots tòxics de l'embassament
El procés de descontaminació del pantà de Flix pot ser una oportunitat de creixement. “Hem parlat amb Foment perquè prioritze la contractació de personal de Flix en l'execució de les obres del pantà”, va manifestar Mur, que va avançar que a final d'any començarà el gruix de les obres i es preveu la contractació d'un centenar de treballadors. A més, els llots tòxics que s'acumulen al fons del pantà podrien tenir utilitat segons el director de la Borsa de Subproductes de Catalunya, Xavier Elias. “Vaig proposar vitrificar els residus i posar-los en càpsules en blocs de formigó”, va explicar Elias, que ha elaborat altres projectes per transformar residus perillosos en material de construcció. Amb tot, l'estudi el va presentar el 2005 a l'Estat i s'ha quedat al calaix.
