Populisme contra la banca

Amb les eleccions generals cada cop més a prop i les enquestes cada cop més desfavorables, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero s'ha llançat al populisme més estrident en el camp econòmic i empresarial. En el punt de mira hi ha posat les grans multinacionals i, sobretot, la banca que, malgrat la crisi, continua presentant guanys multimilionaris i a la qual responsabilitzen de bona part dels mals que avui travessa l'Estat espanyol. No resulta difícil aconseguir, doncs, adhesions d'una ciutadania que suporta un atur del 20% o, en el millors dels casos, pateix pel manteniment del seu lloc de treball o ja ha vist una reducció més o menys significativa dels seus ingressos laborals.

“Aquests dies observo amb estupefacció un banquer que ens dóna receptes, però ara fa dos anys ens estava ficant l'endeutament privat pels ulls”, va engegar la setmana passada José Blanco, ministre de Foment, en una entrevista radiofònica. “Jo, d'entrada, en desconfio [dels banquers] perquè penso: no me l'estaran fotent de nou?”, hi va afegir. L'arenga de Blanco no es va aturar aquí, perquè, de fet, va acusar directament la banca de ser la culpable de la situació que travessa l'economia: “Els banquers van ser els responsables que aquest país s'endeutés massivament”.

El discurs del ministre no va trigar gaire a fer-se'l seu Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident primer del govern espanyol i proper candidat del PSOE a la presidència de l'Estat. Aquest cap de setmana, en una trobada amb militants socialistes a Madrid no va tenir cap problema a carregar contra el sector financer. “Ja sabem que els bancs han de cobrar les hipoteques, però no poden fer-ho a costa de la gent i ara no poden dir que la gent va firmar hipoteques que sabia que no podia pagar”, va dir Rubalcaba. D'aquesta manera va justificar l'augment de la quantitat mínima embargable aprovada per als casos d'execucions hipotecàries, que va aprovar divendres el Consell de Ministres. No prou content amb això, però, també es va llançar a l'atac. “ I els bancs, per què els van donar aquestes hipoteques?”, es va preguntar. “Els directors de sucursals que van cobrar el percentatge [de comissió] per aquestes hipoteques que sabien que estaven al límit o que eren impossibles de pagar, no hi tenen cap responsabilitat?”, es va continuar qüestionant Rubalcaba.

Amb tot, els fronts oberts per la banca són més nombrosos. A banda de suportar retrets pel tancament de l'aixeta dels crèdits, tant a famílies com a empreses, el sector s'assenyala com a responsable d'inflar una bombolla immobiliària que ha conduït a la crisi, a més d'haver estat receptora d'ajuts públics –en forma de préstecs tous per a les caixes– per evitar-ne l'enfonsament. Com a colofó, són difícils d'acceptar en la situació econòmica actual uns sous desorbitats, com els 10,15 milions que es repartirà la cúpula directiva de Bankia, el banc sorgit de la fusió de Caja Madrid, Bancaja i cinc caixes més, segons es va fer públic la setmana passada. “Les retribucions, a partir del nivell que es consideri màxim, haurien de tenir una gravació fiscal més alta”, va dir ahir el ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez. El sector bancari sembla que agafarà en la propera campanya electoral un protagonisme semblant, com a mínim, al que té en l'economia estatal.