Un de cada dos aturats no tindrà mai feina
En uns moments en què el Ministeri de Treball està estudiant la pròrroga del subsidi de 400 euros vinculat a la formació destinat als aturats de llarga durada, que finalitza el proper 16 d'agost, el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va fer unes declaracions en què afirmava que “més de la meitat dels catalans que estan a l'atur no tindran mai feina”. Les reaccions en contra de les declaracions del conseller Mena no s'han fet esperar i la veritat és que, tot i que si s'analitzen les darreres xifres sobre l'evolució del mercat de treball català la seva diagnosi seria correcta, crec que cal matisar, almenys parcialment, les seves conclusions.
Si estudiem l'evolució de la importància relativa de l'atur de llarga durada analitzant les dades facilitades per l'Enquesta de Població Activa, l'operació estadística de referència per a l'anàlisi del mercat de treball, podem observar que fins i tot en els moments d'expansió econòmica les persones aturades des de fa més de 12 mesos representaven un percentatge important del total. La proporció d'aturats de llarga durada es va reduir de manera continuada durant l'expansió econòmica iniciada durant la segona meitat dels noranta, i es va situar l'any 2007 al voltant del 20%.
En canvi, i tal com es pot observar al gràfic, a començaments del 2011 representaven pràcticament un 50% del total dels aturats del conjunt de l'Estat. Les xifres per al mercat de treball català són gairebé idèntiques. Però, realment, 1 de cada 2 aturats és un aturat de llarga durada? És a dir, podem afirmar que la meitat dels aturats estan destinats a viure en aquesta situació de manera pràcticament permanent? Probablement, no. El problema que presenten aquestes dades és que en tractar-se d'una enquesta trimestral realitzada a persones mesura el que passa en un moment donat del temps i no la trajectòria laboral de cada individu. Tal com demostren diferents estudis acadèmics (d'entre els quals cal destacar els treballs de Carlos García Serrano de la Universitat d'Alcalá de Henares junt amb altres coautors), el problema és que presenten un biaix derivat del fet que, en el moment de realitzar l'enquesta, és més probable trobar a casa un desocupat de llarga durada que un aturat que hagi tingut un episodi curt d'atur. Aquest problema, que es coneix com stock sampling bias, fa que l'enquesta tendeixi a sobreestimar la durada mitjana de l'atur. Per aquest motiu, alguns analistes han utilitzat altres bases disponibles per a l'economia espanyola, com ara la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL), que recull informació sobre les trajectòries laborals d'una mostra representativa dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Utilitzant aquesta informació es conclou que la major part dels períodes d'atur de les persones que no accedeixen al mercat de treball per primera vegada són relativament breus, mentre que, en canvi, hi ha un conjunt relativament petit de treballadors que són els que acumulen els episodis d'atur de més durada (clarament superiors a un any). De fet, la major part d'episodis d'atur són de curta durada: més de la meitat dels períodes d'atur duren tres mesos o menys, mentre que els episodis més llargs suposen únicament al voltant del 10% del total. Si be és cert que aquests estudis es van realitzar en un moment en què la conjuntura econòmica era molt més favorable, no deixa d'haver-hi una diferència molt important entre la dada facilitada per l'EPA (al voltant del 20% en l'època de més creixement econòmic) i l'obtinguda a partir de l'anàlisi de la MCVL (al voltant del 10%), diferència que també es deu estar produint ara.
Així doncs, una part rellevant del problema d'atur de llarga durada de la nostra economia probablement es pot atribuir a un nombre relativament baix de treballadors que no tenen ocupació durant llargs períodes de temps. Per tant, i tornant a l'inici de l'article, és cert el que afirma el conseller Mena: una part important dels aturats ho tenen molt complicat per trobar feina, però probablement, aquest percentatge no és tan alt com ell suggeria.
MILLORAR L'OCUPABILITAT.
En aquest sentit, les experiències viscudes en altres països del nostre entorn permeten mirar el futur amb un cert optimisme: la combinació de polítiques de formació molt més específiques tant pel que fa al perfil de l'aturat com als requeriments del mercat de treball junt amb d'altres que comportin un major seguiment i acompanyament de l'aturat en el seu procés de cerca d'ocupació semblen donar bons resultats. Aquest ha de ser el camí que hauríem d'explorar en els propers mesos.
De les polítiques actives a les polítiques d'activació
Hi ha una separació tradicional entre les polítiques “passives” i les polítiques “actives” de mercat de treball. Per polítiques passives s'entén aquell conjunt de mesures orientades a garantir la protecció del treballador en els períodes d'atur (bàsicament el subsidi d'atur). En canvi, per polítiques actives s'entén aquell conjunt de mesures orientades a facilitar la inserció laboral dels aturats com ara l'orientació i assessorament o la formació. Avui en dia, però, aquesta distinció està sent superada per les conegudes com a polítiques d'activació. La idea és que és possible combinar elements de tots dos tipus de polítiques per millorar la capacitat i la motivació de l'aturat a l'hora de trobar feina. El programa de requalificació professional (Prepara) del govern espanyol avança en aquesta direcció.
