El govern avisa els clients del ‘top manta' mentre es prepara per multar-los
El projecte de llei de promoció de l'activitat econòmica inclou sancions per als compradors en la venda il·legal al carrer
“Els venedors són la baula més feble d'una cadena que mou molts diners”
Són responsables de la infracció les persones que n'adquireixen els béns o serveis
El govern català va començar la setmana passada una campanya de sensibilització contra la venda il·legal al carrer, distribuint preferentment als municipis turístics 220.000 díptics i 12.000 cartells en set idiomes en els quals recorda que aviat també seran sancionats els compradors de productes al top manta. Es refereix al projecte de llei de promoció de l'activitat econòmica, en tramitació parlamentària, que modifica la llei de comerç per incorporar un nou tipus d'infracció: “La realització de l'activitat comercial i la prestació de serveis sense les condicions legalment establertes per al seu exercici, tant si es desenvolupa amb ocupació d'espais de titularitat pública com en espais de titularitat privada. També són responsables de la infracció les persones que hi participen, i contribueixen o faciliten la seva comissió, així com les persones que n'adquireixen els béns o serveis oferts”. Si la llei s'aprova en els termes que proposa el govern, comprar al top manta serà sancionat amb multa de fins a 20.000 euros si es considera una infracció lleu (que no causi perjudicis directes de caràcter econòmic), o de fins a 100.000 euros (reincidència en la comissió d'infraccions considerades lleus en un mateix període de sis mesos, o si hi ha perjudici econòmic directe).
La Generalitat adverteix en els díptics que la venda il·legal al carrer pot posar en risc la salut i seguretat dels consumidors i usuaris, tant per la qualitat del producte com per la falta de garantia; que en la seva majoria es tracta de material falsificat i, fins i tot, en alguns casos, procedent de robatoris; que genera competència deslleial i provoca el tancament de comerços, empreses i locals legalment establerts, així com la corresponent pèrdua de llocs de treball; comet frau contra la Hisenda Pública atès que no genera impostos ni cotitzacions; accepta i fomenta l'explotació laboral de les persones que treballen en la venda il·legal; danya la imatge dels nostres municipis, ja que deteriora la qualitat dels seus espais públics (carrers, places, platges, passejos...) i crea inseguretat ciutadana.
La CCC s'ha afegit a la campanya de la Generalitat contra el top manta amb una de pròpia amb l'eslògan Estirem la manta, que començarà el 8 d'agost, es concentrarà en deu municipis turístics de la costa –Roses, Empuriabrava, Castelló d'Empúries, el Vendrell, Salou, Coma-ruga, Torredembarra, Cambrils, Calafell i Barcelona– i consistirà en la presència de dues hostesses que imitaran venedors il·legals amb mantes informatives. El secretari general de la CCC, Miquel Àngel Fraile, lamenta que la majoria dels clients d'aquests llocs no tenen la percepció d'estar contribuint a cap delicte, i remarca que la compra d'aquests productes «no és cap acte de beneficència», ja que darrere dels venedors s'amaguen poderoses xarxes d'explotació de persones i falsificació de productes, i que s'estima que amb la venda il·legal al carrer es facturen uns 100 milions d'euros a l'any a Catalunya i es dóna feina a uns 2.500 treballadors. En la mateixa línia, el director general de Comerç de la Generalitat, Josep Maria Recasens, remarca que els venedors són «la baula més feble» d'una cadena que mou grans quantitats de diners, i que s'estan coordinant diversos departaments per arribar a l'arrel del problema.
Alejandro Goñi, president de Pimec Comerç, celebra que finalment s'hagi portat a terme la campanya de sensibilització envers la ciutadania, ja que “és fonamental conscienciar els consumidors dels efectes negatius que comporta aquest tipus de compra per a les empreses i l'ocupació”, però alerta que “el problema del top manta no està resolt i la seva solució implica una gran quantitat de departaments de la Generalitat, el govern espanyol i les autoritats europees, ja que afecta la propietat industrial i intel·lectual i la política duanera, però també el comerç, el consum, interior, immigració, turisme...”
Falsificacions.
L'any passat, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil van desenvolupar 3.410 intervencions i van detenir 3.512 persones per delictes contra la propietat industrial i intel·lectual, confiscant més de 9,5 milions d'objectes valorats en més de 461 milions d'euros. El 54% de les intervencions realitzades estan relacionades amb la propietat industrial, i la resta, amb la propietat intel·lectual. La valoració total de la mercaderia intervinguda va augmentar un 5,3% en relació amb l'any 2009, i els sectors més perjudicats van ser la marroquineria (28,18% del total), tèxtil (14,4%) i joguines (13,2%). Segons l'informe que dilluns va difondre el Consell de Cambres de Comerç, destaca l'augment important en el sector de les joguines, en el qual el pes de les falsificacions és cada vegada més gran.
La reforma els va treure la pena de presó
L'última reforma del Codi Penal va reduir les penes per als venedors del top manta. Abans podien ser condemnats a presó de sis mesos a dos anys i multa de 12 a 24 mesos per transmissió amb ànim de lucre i sense permís d'obres literàries, artístiques i científiques. Des del 23 de desembre, en distribució al detall es podrà imposar multa de tres a sis mesos i treballs en benefici de la comunitat d'entre 31 i 60 dies. Si el benefici no supera els 400 euros, no és delicte, sinó una falta castigada amb localització permanent de 4 a 12 dies o multa d'un a dos mesos.