La URV insisteix a ‘caçar' la pudor química a Tarragona

Ja ho va dir el filòsof grec Epicur que els àtoms constitueixen tot l'univers, incloses les ànimes. Tenint en compte que la cita es remunta a 200 anys abans de Crist, la relació dels humans amb la química no té res de nou a hores d'ara, però l'estudi de la composició i transformació de la matèria continua veient-se sovint com una parcel·la exclusiva de científics mig pertorbats víctimes d'hores d'experimentació al laboratori.

El cas és, però, que la química té uns efectes indubtablement pràctics i a vegades no calen tubs ni provetes fumejants, ni tampoc enrevessades fórmules, per aconseguir resultats. Ho saben bé al Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), una fundació privada sense ànim de lucre dirigida per un patronat en què, juntament amb instituts de recerca, la Generalitat i la Universitat Rovira i Virgili, hi són representades les principals empreses de la petroquímica de Tarragona (Basf, Repsol, Bayer, Cotinsa, La Seda, Grupo Solarca, Tecnol) i que, des del 2008, treballa per millorar la competitivitat, la innovació i el progrés tecnològic del sector químic.

De fet, el lema del CTQC és “química sostenible”, tota una declaració d'intencions per esbandir-se qualsevol núvol contaminant o connotació nociva que es pugui relacionar amb l'activitat química.

En aquest sentit, un equip liderat pel doctor Martí Yebras de la URV treballa per aplicar al Camp de Tarragona la metodologia que han desenvolupat per detectar les pudors procedents de la indústria. Fa més d'un any que l'equip prova d'implantar a la perifèria de Tarragona un sistema de captació d'olors que ja ha donat bons resultats a Alcover, on es van aconseguir descobrir i reduir els focus de pudors provinents del tractament d'hidrocarburs que molestaven veïnats del poble.

Els investigadors de la URV, tot i ser especialistes en tècniques de laboratori, han desenvolupat el seu mètode a partir d'un sistema molt més carnal, ja que deixen la responsabilitat de l'experiment a l'olfacte humà. La problemàtica de les pudors no és, normalment, un fet continu i ininterromput, sinó que succeeix amb intermitència. Això en complica la delimitació i l'estudi, ja que quan els tècnics arriben amb l'instrumental, la pudor ja s'ha esvaït i les anàlisis atmosfèriques no revelen elements contaminants.

El doctor Yebras ho compara amb el que passa amb “el soroll que fan els veïns o el bar de baix fins que arriba la policia”, i explica que, en aquests episodis de pudors intermitents, el cost d'instal·lar filtres i sistemes de captació permanents seria “sobredimensionat”.

L'aliat que busquen els científics de la URV són els “informadors”, veïns afectats que cada cop que hi ha un episodi de pudors omplen unes cartilles en què deixen constància de les variables del fet (dia, hora, intensitat del vent, etc.). Variables que després els tècnics estudien a fi i efecte de determinar l'origen de cada focus de mala olor i que, segons Yebras, interessa “tant als afectats com a l'empresa que la pugui originar, ja que sovint es deuen a fuites que afecten el procés de producció”.

La URV intenta des de fa mesos desplegar el seu mètode als barris més propers als polígons tarragonins, on en un any s'han arribat a comptar més de 700 queixes per pudors.