Els comerciants

La primera cultura econòmica és la comercial. El desenvolupament de la humanitat no s'entén sense el comerç, o sigui sense la comunicació entre pobles, entre diferents cultures. Tothom té coses per aprendre dels altres. Un país aïllat és un país endarrerit, per definició. Els primers emprenedors foren, per tant, els comerciants. I en especial els mariners, ja que el camí més fàcil i a més bon cost –en època dels fenicis i en l'actual– és el mar. El vent és gratuït i l'aigua afavoreix més el pas que no la terra. Comerç vol dir intercanvi de mercaderies, però també de coneixements.

El procés d'industrialització de Catalunya –la Revolució Industrial– no es podia fer sense capital. I aquest capital arribà del comerç. I especialment del comerç marítim d'exportació a l'Europa del Nord i a les colònies espanyoles americanes de productes agrícoles –vi, aiguardent i fruita seca– i de productes manufacturats –paper i teixits–. Catalunya hauria de fer un monument a l'aiguardent –licor obtingut per la destil·lació del vi–, ja que des del segle XVII s'exportà en gran quantitat a Europa –gràcies a vaixells que el portaven fins als ports holandesos i alemanys i d'allí fins al Bàltic–, i a l'Amèrica espanyola, a través de Cadis primer o directament quan la monarquia espanyola autoritzà a fer-ho als catalans, considerats estrangers en unes terres que eren de la Corona de Castella.

En ser un producte de destil·lació, el valor afegit de l'aiguardent, que es podia embarcar en un vaixell era molt superior al del vi. Els comerciants exportadors foren els propietaris de vaixells, construïts la majoria a les drassanes de la costa catalana, que es finançaven amb els recursos aportats per estalviadors, que prenien part i risc en l'operació. A cavall entre el segle XIX i el XX hi va haver un gran comerciant, en la línia explicada. La independència de les colònies americanes no estroncà el comerç i el vi català continuà abastint aquells mercats. Pere Guerau Maristany era del Masnou i pertanyia a la tercera generació de comerciants exportadors de vi. Ell ho farà a l'engròs i cobrirà tot el cicle productiu: farà de pagès amb vinyes al Maresme, al Penedès i a la regió de Carinyena –Aragó–; tindrà uns grans magatzems a Sant Martí de Provençals; i de navilier. A l'entrada del seu magatzem al pla de Barcelona hi tenia l'escut de les quatres barres i una màxima escrita, que deia: “Quan es fa un mal negoci, només es perden diners, però quan no es vetlla pel bon nom de la marca, es pot perdre el pa dels fills”. La marca del colliter i comerciant era Pera Grau, el seu nom adaptat a la fonètica castellana. El principal mercat serà el del Río de la Plata: Argentina i Uruguai. Va ser president de la Cambra de Comerç de Barcelona i fundador de la Companyia General de Telèfons, la primera a crear una xarxa telefònica a l'Estat.

Els comerciants tradicionals i els naviliers catalans van ser els importadors de cotó cru en bales. D'aquí el seu enfrontament amb els industrials, que portà el 1911 al trencament de la Cambra de Barcelona en dues: una de Comerç i Navegació i una altra d'Indústria. Era una distinció absurda, ja que els industrials també han de vendre els seus productes i crear xarxes comercials. Els personatges més importants de la Cambra única de Comerç foren l'orfebre Joaquim Cabot –amb ell es construí el Palau de la Música–, Josep Monegal, que era importador de cotó i industrial cotoner alhora, i Fèlix Escales, el mallorquí director del Banco Urquijo Català

Al marge d'aquests noms, cal recordar que el model americà de grans magatzems, que és símbol del gran comerç, s'introduí a Barcelona el 1870 a través dels grans magatzems El Siglo, propietat de la família Conde, castellana d'origen, enriquida a Cuba i arrelada a Catalunya. El Siglo fou un establiment que es creà molt anys abans que les Galerías Preciados madrilenyes. Després d'El Siglo i de la família Conde cal recordar Pere Jorba i Rius, que el 1926 establí al Portal de l'Àngel de Barcelona els magatzems que tenia des de feia anys a Manresa. Els magatzems Jorba seran sobretot innovadors: els primers a l'Estat amb una escala mecànica, departament de venda a crèdit, dependents poliglots, i dels primers a tenir guarderia i cafeteria.