Un estiu amb risc

Tornem a començar. La política segueix sent la referència dominant. En el cas europeu, els mercats ens han retornat al mateix lloc on érem abans de la important reunió de l'eurogrup de fa ja dues setmanes. Si bé no obviem els punts febles de l'acord assolit –no s'acaben de solucionar els problemes d'endeutament de Grècia– i assumim que encara queda la important tasca de concretar i portar a la pràctica el pla de rescat anunciat, la disparitat d'interpretacions i els dubtes sobre la seva viabilitat han frenat i en bona mesura la favorable reacció inicial dels mercats. Tot es complica per a l'Estat espanyol, però també per a Itàlia. És el missatge de Moody's, que ha alertat sobre la possibilitat de noves rebaixes en la qualificació d'Espanya, alhora que reconeix que l'Estat pot suportar el nivell actual de deute com a mínim a curt termini.

Mantenim, però, l'expectativa que la concreció dels diferents punts del nou pla europeu pot servir per consolidar abans de final d'any una significativa reducció de primes de risc (per sota dels 250 punts bàsics en el cas del bo espanyol a deu anys). No obstant això, les incerteses del pla pesen més del que anticipàvem i veiem ja poc probable que un estrenyiment de diferencials es produeixi abans del setembre, quan començarem a conèixer més detalls i els diferents parlaments donaran llum verd a l'ampliació de la capacitat del fons europeu de rescat fins als 440.000 milions d'euros. L'altre focus d'incertesa és la situació fiscal dels EUA, per la qual considerem que el més probable és que s'acabi arribant a alguna classe d'acord sobre l'augment del límit d'endeutament abans del 2 d'agost. Assignem, en qualsevol cas, una probabilitat extremadament baixa a la possibilitat que es produeixi algun tipus d'impagament, ni tan sols transitori, en el deute públic dels EUA, que previsiblement seguirà sent la principal referència i refugi en l'horitzó a mitjà termini.

I des del costat de les companyies, tot i que no esperàvem que els resultats fossin un catalitzador, la veritat és que després d'una arrencada de campanya bona els resultats publicats a Europa durant la setmana passada –Deutsche Bank, Schneider, Santander, BASF, Siemens, France Telecom, Telefónica– han suposat una galleda d'aigua freda. Els resultats entre els grups de petita i mitjana capitalització a l'Estat espanyol, encara que empitjoren respecte a les xifres del primer trimestre, van estar més en línia amb el consens. Per contra als EUA, amb un 19% de les companyies d'S&P havent publicat els seus resultats, l'índex de sorpreses positives és superior al 70%. Les bones notícies s'han concentrat sobretot en tecnologia (28%) i indústria (23%).

A mitjà termini, després dels mesos d'estiu, esperem veure una millor evolució de la renda variable, sobretot a Europa, un cop recollides les revisions d'estimacions per al segon semestre del 2011 després de la publicació d'aquests resultats. A més, també esperem veure una progressiva moderació en els diferencials del deute a mesura que es van concretant i aplicant les mesures per al rescat dels països perifèrics i els ajustos fiscals compromesos.

No sé si ens hem guanyat o no les vacances, però per descomptat que les necessitem. A l'estiu s'imposa la preservació del capital; és un període inestable, amb poc volum i que, amb els dubtes actuals, serà encara més difícil de gestionar. Atenció als nivells de 9.200 punts en l'Íbex, ja que no és descartable una extensió de la caiguda fins als 8.900. El final de la caiguda hauria de ser a prop, però sempre és més positiu seguir en liquiditat que no equivocar-se en el moment d'entrada.

I com a regal final, l'avançament de les eleccions, ara previstes per al 20 de novembre. Un nou govern, sigui del signe que sigui, permet pensar en noves mesures per impulsar l'economia. Mentrestant necessitem temps, el que Moody's i la resta d'agències no semblen disposades a donar-nos.