Els perills de l'euro

Hi ha una lliçó per ser apresa de la crisi del deute sobirà europeu, i és que la unió monetària per si mateixa no pot funcionar indefinidament. Si Europa realment vol preservar els avantatges de l'eurodivisa necessitarà més integració fiscal i econòmica. Les nacions hauran de cedir una significant quantitat de sobirania. Els líders europeus semblen disposats a acceptar aquesta realitat, però persuadir els seus electors potser serà més difícil.

Un any després de proclamar que Grècia podia ser rescatada sense costos significatius tant per als creditors com per a la resta d'Europa, els líders europeus demanaven la setmana passada que s'aboquessin grans quantitats de diners per tal d'intentar reviure l'economia grega mentre s'endarreria el recobrament i es reduïen els tipus d'interès dels préstecs existents. El tracte sembla significar que les nacions europees solvents hauran d'estendre uns xecs molt grans. Els creditors patiran pèrdues i a alguns bancs potser els caldran més rescats, que Europa pagarà a través d'un fons col·lectiu que serà autoritzat a manllevar diners amb el suport pels estats europeus individualment i col·lectivament.

Aquest fons prendrà el control també del préstec a Grècia, a uns tipus propers als que el fons és forçat a pagar quan manlleva diners. Altres parts del comunicat publicat pels líders europeus, després de la cimera de fa dues setmanes, prometen que hi haurà més control central sobre els pressupostos nacionals i les polítiques fiscals hel·lenes. Això és anomenat “federalització d'Europa”. A diferència del primer rescat grec, la primavera del 2010, els líders europeus accepten que el continent té responsabilitat, no només de preveure el col·lapse, sinó de fer que l'economia grega torni a caminar.