El joc del segle XXI

Sembla estrany, o no tant, que ningú no tingués clar que no podia arribar mai a bon lloc una economia mundial on el negoci de vendre fum passant-se papers d'uns a altres fos quatre o cinc vegades més gran que l'economia real del treball i de l'empresa, que és la que teòricament sustenta tot l'altre muntatge. En això tots hem deixat fer, presos d'una consentida miopia que ha impregnat de dalt a baix tota la societat.

Perquè el joc del Monopoli és divertit mentre dura, però sempre l'acaba guanyant un de sol. Redreçar aquesta dinàmica no es pot fer amb continuats canvis de lleis dels mil parlaments existents, ni que sigui sota la pressió de la gent que protesta acampada per les places. Els canvis reals sempre vénen de dins. Cal utilitzar les mateixes armes malèvoles del mercat per enganyar-lo.

Tal com s'ha avançat en alguns aspectes del medi ambient o, com per exemple va demostrar l'ONCE fa uns anys, hem de tenir l'habilitat de fer que sigui rendible als amos del cotarro una economia on l'home i la dona, i no el simple benefici, siguin l'objectiu central d'aquest antic joc de relació entre els humans que és el comerç.

I això es fa posant gent independent a tirar el carro i explicant als nostres fills que la tele i els videojocs no són la realitat.