El llarg camí cap a la recuperació

Gairebé cada dia rebem noves notícies sobre el preu del deute públic espanyol i un pot pensar que tant li fa si el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany puja un puntet més o menys. Curiosament, en tots els mitjans de comunicació es presta molta atenció a aquests moviments sense entrar en una reflexió més profunda sobre riscos i conseqüències.

A banda del preu, el que veritablement preocupa és que el deute públic espanyol venç a curt termini. Fins al 2014 el govern espanyol ha de retornar uns 240.000 milions d'euros. Com cal fer-ho? Només hi ha dues maneres: estalviar o demanar nous crèdits en el mercat financer. Les mesures preses fins ara semblen eclèctiques i no suficients. Amb el baix creixement econòmic i les retallades en la despesa pública l'Estat difícilment redueix el seu dèficit tal com s'esperava. Tampoc queda gaire marge per augmentar els impostos. El que fa falta ara és una política a curt termini per reduir el dèficit i a llarg termini per recuperar la competitivitat i atreure capital de fora. El problema és que això significa més inversions en la reestructuració econòmica.

Què és el que podem fer a curt termini? Vendre els nostres productes més barats en els mercats internacionals i competir per cost. És una estratègia poc sostenible i no gaire digna per a un país desenvolupat. Però cal pensar quin és el nostre avantatge competitiu. La difícil tasca del govern espanyol serà fer d'intermediari entre els diversos grups de pressió per superar interessos particulars.

Si l'ajustament a través de l'economia real no és possible, queda la via monetària. Això significa sortir de l'euro, introduir la pesseta i aprofitar-se d'una forta devaluació de la moneda. L'ajustament monetari és la solució econòmica més fàcil, però té un alt cost polític. Aquest cost pot traduir-se en un cost econòmic sempre que els inversors perdin la seva confiança en el mercat espanyol i retirin els seus diners. No dubto que Espanya pot recuperar-se a llarg termini, encara que es necessiten una estratègia, recursos i temps. Temo que els propers anys seran durs per la necessitat de trobar una solució ràpida que reduirà el nostre benestar.