El TAV rapaç

Ho diuen de fa anys experts com el Germà Bel: l'estesa del TAV, el tren d'alta velocitat, per la península és un projecte injustificable econòmicament que respon a una decisió política. Quan l'Estat espanyol ja n'ha construït prop de dos mil quilòmetres i la crisi obliga a retallar, el ministre Blanco encara considera prioritari el TAV a Galícia, ha posat a licitació per 3.800 milions d'euros el que va a Extremadura, tira endavant la línia a Àvila i fa tancar la ruta entre Toledo, Conca i Albacete, perquè tenia una demanda real de menys de 10 viatgers al dia. Amb aquella alegria que caracteritza la política espanyola en les grans decisions, es crea una superxarxa insostenible.

A un país teòricament avançat com la Gran Bretanya encara sospesen si val la pena de fer una inversió de 36.000 milions d'euros per enllaçar Londres amb el nord d'Anglaterra. Una editorial recent de The Economist demana molta mesura abans de fer res: 1) Es posa en dubte que afavoreixi el reequilibri regional i més aviat pot accentuar els desequilibris, perquè potencia l'accessibilitat a les grans capitals i la centralització; 2) requereix grans inversions que es paguen amb els impostos de tots, però que beneficien les regions i els individus rics a costa dels pobres; i 3) desvia fons per a la millora de les xarxes que ja hi ha —per entendre'ns, la nostra rodalia— que, amb poca inversió, augmentarien molt la velocitat i la freqüència.

Els governants espanyols acabaran frenant el TAV, però no perquè hagin començat a considerar aquests aspectes, sinó perquè no hi ha diners, que, si n'hi haguessin, continuarien amb el projecte de la xarxa en roda de bicicleta. Mentrestant, el projecte amb més sentit econòmic de tots, que és el del corredor mediterrani, està a les beceroles. I de Barcelona-Sants a Manresa hi ha 1 hora i 23 minuts. No ens mereixem alguna cosa millor?