Staedtler tindrà a Castellbisbal el centre logístic per al sud d'Europa
La multinacional alemanya preveu executar la iniciativa en cinc anys, quan s'espera que s'estabilitzi la crisi econòmica. Aviat la filial espanyola, amb seu al Vallès Occidental, assumirà el mercat portuguès
Anualment ven 24 milions de llapis només a l'Estat espanyol
La companyia no preveu créixer per sobre de la inflació fins al 2013
La firma dels arxiconeguts llapis Staedtler té previst concentrar a la seu de Castellbisbal (Vallès Occidental), el centre logístic per al sud d'Europa i el Nord d'Àfrica. “El Magrib és la zona lògica per a nosaltres d'expansió econòmica”, diu el director general de la filial espanyola, José Antonio González, que explica que es replicarà el model que s'ha seguit a Nuremberg, on hi ha la seu central de la companyia. En aquesta ciutat alemanya han construït un únic centre logístic, amb instal·lacions d'última tecnologia, que ha servit per substituir els petits magatzems repartits arreu d'Europa.
Aquesta concentració va començar fa uns vuit anys, quan la multinacional alemanya va decidir tancar els petits centres logístics que cada país tenia, en favor d'un de sol a Nuremberg, totalment robotitzat.
EN CINC ANYS.
Tanmateix, el primer pas que han portat a terme ha estat fer que Castellbisbal absorbeixi l'activitat que ara feia la societat de Portugal. “Entrarem aviat a distribuir a Portugal, així que concentrarem des d'aquí la venda per a tots dos territoris”, avança el director general de Staedtler.
González assegura que a més de la posició geoestratègica, un altre element que ha servit al seu favor és el fet que Barcelona sigui un dels principals ports del Mediterrani.
El cert és que, en temps de tancaments i deslocalitzacions, sembla que Staedtler ha fet una aposta per la filial amb seu a Castellbisbal que resulta esperançadora. “Quan es porti a terme, és clar que haurem d'ampliar la plantilla”, diu González.
La companyia sempre ha estat molt arrelada a Catalunya, segons González, perquè des d'Alemanya s'ha identificat Catalunya més amb el negoci industrial que Madrid. Per això la companyia va començar a expandir-se pel mercat espanyol des de Barcelona als anys vint del segle passat, i ja el 1969 va construir el primer centre de distribució dels llapis i altres materials de papereria a Barcelona ciutat. Anys després es van traslladar a Castellbisbal.
Ara com ara, el mercat espanyol suposa el 10% del negoci per al conjunt del grup. Una de les claus d'aquest pes és que la firma Staedtler a l'Estat espanyol és una marca reconeguda. El director general de la filial espanyola explica que s'ha d'agrair principalment al fet que aquí els llapis Staedtler es van introduir via el dibuix tècnic, i amb el temps han mantingut aquest reconeixement d'eina de més qualitat que la mitjana.
Anualment l'empresa ven 24 milions de llapis de grafit a l'Estat, que amb un preu de 40 cèntims d'eurosper peça suposa el 20% del total de negoci. Tenint en compte que el preu mitjà dels articles Staedtler (bolígrafs, llapis de color, gomes d'esborrar, etc.) no arriba a 2 euros, la logística automatitzada es converteix en una qüestió estratègica per a la companyia. “La producció i la logística ens condiciona el 80% del negoci”, explica.
La crisi de consum, la irrupció de producte barat provinent de la Xina, i la guerra de preus de la gran distribució han suposat tres estocades importants per al sector, que ha vist com reduïa les vendes per sobre del 4% i els costos creixien per sobre del 3%. Staedtler no ha estat cap excepció, i en quatre anys ha passat de facturar 21 milions d'euros a facturar-ne 18 milions. Ara bé, malgrat la reducció en facturació, la companyia ha aconseguit mantenir els beneficis i millorar la solvència. El 2010 la facturació va ser de 18 milions i les previsions per a enguany són mantenir la xifra de facturació de l'exercici anterior. González creu que, tenint en compte com està el mercat, és un èxit mantenir la facturació.
La firma va saber avançar-se a la crisi fa cinc anys amb el desplegament d'un pla de retallades de despeses fixes i el manteniment d'un nombre de clients suficient per aguantar el xàfec. I no només això, la filial ha aconseguit autofinançar-se, per no dependre de la voluntat creditícia de les entitats financeres. L'any 2010 va ser la quarta empresa en solvència financera.
CREIXEMENT POSPOSAT.
A més a més, per garantir la seva estabilitat, la firma ha centrat els seus esforços comercials a créixer en el mercat escolar. Ha fet visites a més de 12.000 col·legis, i per a l'any vinent Staedtler ha creat un departament nou, dirigit per Mari Pau Garreta, per apostar més fort per aquesta branca comercial. “Creiem que és el mercat més estable, perquè malgrat les retallades l'educació és un tema intocable, i quan entra en joc la qualitat, s'opta per aquesta”, diu González.
Ara com ara, el mercat tradicional representa el 50% de les vendes; un 18%, els
hipermercats, i la resta, les oficines.
Més presents a l'arc mediterrani
El llapis de color groc i negre és un símbol que es manté en l'imaginari de qualsevol persona quan recorda la seva etapa escolar. Però no a tots els territoris igual. A l'arc mediterrani, al País Basc i a Galícia, la companyia és líder indiscutible del seu sector, que copa més del 50% de la quota de mercat. En canvi a Madrid el llapis Staedtler no està tan estès. José Antonio González explica que es tracta d'un mercat que ha fet una aposta per un producte més barat i on Staedtler no ha tingut tanta presència. Els motius són, per una banda, perquè tradicionalment l'esforç comercial de la companyia alemanya es va centrar a l'arc mediterrani, i per l'altra, pels models educatius. “A Catalunya són els mestres els qui compren el material escolar i els qui prescriuen als pares, a Madrid s'ha deixat més de la mà, prioritzant el factor preu.”
