Negoci amb els paladars més fins
La línia ‘gourmet' s'ha convertit en la sortida comercial més òptima per a productors incapaços d'entrar en una guerra de preus
Conquistar el client pel paladar és l'objectiu que es fixen les marques catalanes que desenvolupen productes de la línia gourmet. En un mercat tan saturat com és el de l'alimentació –la ferotge competència i la proliferació de les marques blanques desemboquen sovint en ofertes impossibles per als productors més modestos–, la línia gourmet pretén ser el tret diferencial per donar el plus de qualitat que dibuixa la línia que separa la gastronomia del simple acte de menjar per fer passar la gana.
A Catalunya hi ha un bon assortit d'aquestes propostes, que, basant-se en produccions curtes i elaborades amb molta cura, miren de fer-se un forat en el mercat. Però des del món de les petites coses no és fàcil agafar notorietat, i una trobada en un local de Sarrià, a Barcelona, va servir aquesta setmana perquè un grup d'empresaris catalans del sector de les exquisideses presentessin novetats i intercanviessin experiències.
A Can Bech de Fontanilles –un petit poble del Baix Empordà– són experts en melmelades. “En fem 50 tipus diferents”, explica Núria Casadellà, que matisa: “Fugim del concepte que identifica la melmelada només per a l'esmorzar.” A Can Bech l'exclusivitat es presenta en forma de salses dolces per acompanyar formatges. N'han desenvolupat cinc tipus –coincidint amb les cinc grans famílies de formatges– i han lligat combinacions com ara les pomes amb els festucs, els raïms amb ametlles, les figues amb nous i pebre, el préssec amb les baies de goji i els gerds amb pètals de rosa. Reblant un punt més el clau de la distinció, a dins de cada paquet de melmelada hi han adjuntat una targeta col·leccionable que dóna informació sobre el formatge.
EL VALOR DE L'ARTESANIA.
També pretén donar un valor afegit al producte la casa de xocolates Petit Plaisir, una empresa barcelonina especialista en bombons d'estil clàssic –“res de bombons d'anxova”– que, segons indica Ignasi Guasch, és conscient que el seu bombó, “en un 80% dels casos, es destina a regal”. Per això, juntament amb la marca de roba i complements Nice Things, posen al mercat una caixa de bombons que ve embolicada amb un foulard de regal: “No podem competir amb les grans cadenes que tenen tot el procés mecanitzat i que treballen a baix preu; per això es tracta de donar alguna cosa més a la persona que confia en el teu producte.”
És un ganxo similar al que busca la garrotxina Aigua de Sant Aniol: “La majoria de les marques d'aigua pertanyen a grans multinacionals que sacrifiquen l'aigua venent-la a un preu baixíssim a canvi de col·locar partides d'altres begudes més cares.” En aquesta selva de preus que es viu a les superfícies comercials, Sant Aniol intenta fer prevaldre les característiques de la seva aigua, que brolla d'una deu volcànica, per fer-se forat en el mercat més selectiu de la gastronomia i l'hostaleria. Montse Laita, la directora comercial, revela: “Estem creixent a un ritme del 15% cada any”, i hi afegeix: “Tot i etiquetar només en català, que som els únics que ho fem, també venem fora de Catalunya.”
Carolina Ribot representa el món al revés en aquest negoci del gourmet català. Rere la firma Delitast, aquesta jove empresària es dedica des del 2005 a buscar pel món productes de qualitat i importar-los a Catalunya. Distribueix en exclusiva més de 150 productes, com ara cremes de xocolata alemanya, galetes salades australianes, mostasses franceses, pastes italianes i crispetes d'Anglaterra. El seu producte estel·lar és “la sal d'Eivissa que comercialitza una empresa alemanya”. Explica que, tot i les penúries que passa l'economia, “el consum de productes gourmet no baixa”. “S'ha de tenir en compte que, amb els punts del carnet, la prohibició del tabac i la crisi, la gent no va tant al restaurant i es fan més sopars a casa.”
