De Palafrugell al món
Vins i Licors Grau, la primera distribuïdora de begudes alcohòliques al país i la segona a l'Estat espanyol, obre una botiga en línia
Jordi Grau i Dolors Segarra es van casar el 1974 i van fundar l'empresa l'1 d'agost del 1977. La seva relació sempre ha estat vinculada al negoci del vi.
Nascut el 7 d'abril del 1949, Jordi Grau era el fill de Miquel Grau, el propietari d'una bodega taverna de Palafrugell. El seu pare es dedicava al negoci dels vins a granel, però ell volia ser músic. I va tenir una bona activitat professional: encara no tenia 18 anys que ja tocava amb la Principal de Palafrugell, dita la Vella. Jordi Grau tocava el clarinet i el saxo, instruments que guarda al seu despatx: «Toco poc: em faig llàstima quan em sento.»
Va voler anar a estudiar música a Barcelona. I el seu pare li va deixar un Seat 1500 per anar-hi: «El pare em va dir que, per anar-hi en cotxe, calia que em pagués el viatge.» I ell es va espavilar a trobar empreses que venguessin a bon preu. I es va obrir camí en el món del vi, que abans era dominat pels vins a granel. En una d'aquelles empreses en què comprava vi va conèixer Dolors Segarra, de 17 anys, d'aquella família de comerciants de vi del Penedès. El 1974 es van casar i ell va deixar la música, tot i tenir ofertes de bones orquestres: ja tenia decidit dedicar-se al negoci del vi i dels licors. En canvi, el seu fill Jordi toca havaneres amb el grup Arjau; químic per l'IQS i enòleg compagina feina i música. El seu germà Sergi,es va formar a Esade.
De seguida, es van posar a treballar en el negoci de Miquel Grau a Palafrugell. Compraven vi a dojo, però també compraven raïm a Sant Climent Sescebes i es feien el vi en bocois. «Havíem començat premsant amb els peus», comenta. I recorda: «Durant la verema, cada dia compràvem vint semals de raïm, fins que en teníem per omplir 18.000 litres, 30 bocois de 600 litres. La gent ho venia a comprar amb garrafes i ampolles. A més, veníem vi de la cooperativa de Ricardell.» També portaven vi a granel a l'hostaleria, en uns anys en què la restauració ja començava a demanar vins envasats i precintats; el vi a dojo s'acaba cap al 1976-1977. Aleshores, ell decideix independitzar-se del seu pare i vendre vins i licors embotellats.
Deu anys més tard va absorbir un magatzem de Figueres, que no és obert al públic i que té com a magatzem logístic per subministrar a les botigues de la zona fronterera.
Avui Vins i Licors Grau té 12.400 m² d'instal·lacions, i ja és a punt de tornar a fer créixer el negoci amb un nou espai de 3.000 m² de magatzem subterrani climatitzat, amb la temperatura i la humitat controlades per a tots els vins de la casa, i absolutament automatitzat. A més, ampliaran la zona de venda i exposició de la botiga en 800 m² climatitzats. I, a més, obren un aparador al món amb un espai de venda a internet, en castellà i anglès, per vendre, en principi, als països de la Unió Europea, i més endavant arreu del món.
Compromís amb el suro
Vins i Licors Grau és veí, a Palafrugell, d'algunes de les grans empreses sureres del país. Palafrugell és la capital del suro. La vila acull les seus de l'Institut Català del Suro, l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya (Aecork) i Retecork, la xarxa europea de territoris surers. És per això que la principal empresa del país distribuïdora de vins no podia deixar de banda ni els seus veïns ni el seu territori. Així, dijous 21 de maig Vins i Licors Grau va organitzar un acte que va tenir http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/40266.htmlmolt de ressò per anunciar el seu compromís amb el suro.
L'empresa hi va convidar personalitats del món del vi, el suro i la gastronomia a fer de testimonis de la signatura d'un compromís a tres bandes a favor dels taps de suro per a les ampolles de vi: «Des de Retecork treballarem per la divulgació de les seves virtuts i la millora de la qualitat, i des de Vins i Licors Grau hem pres l'acord de recomanar als nostres clients i proveïdors el consum de vins tapats amb suro, i donar-los una clara preferència als expositors de la nostra botiga. Des de l'Institut Català del Suro continuarem la tasca diària de promocionar el suro arreu i potenciar l'activitat de recerca i desenvolupament per tal de refermar que el tap de suro és el millor que existeix en termes de qualitat, medi ambient i funcionalitat.»
Jordi Grau, el gerent, assegura que procuren tenir el màxim nombre de vins tapats amb suro, malgrat que hi ha vins de l'Àfrica del Sud i Austràlia que vénen tapats amb rosca i silicona. A Raimat, justament, que va fer una campanya per anunciar que havia introduït el tap de rosca en molts vins, Grau va exigir-li que el canviés pel de suro: «Força clients ens han tornat les ampolles amb tap de rosca.»
8.000.000 d'ampolles
Els vuit mil metres quadrats de magatzem de Vins i Licors Grau allotgen 11.400 palets de material. Cada palet conté seixanta caixes de dotze ampolles cadascuna. En total, sumen 8.208.000 ampolles. Només a les lleixes de la botiga de Palafrugell, hi ha exposats dotze palets de gènere, això és un total de 8.640 ampolles.
Romanée Conti: 6.690 €
A la botiga de Vins i Licors Grau, a Palafrugell, hi ha un espai espectacular, a mà esquerra després de la caixa. Anomenat Selecció Grans Vins, és en un racó immens on es guarden les ampolles més delicades i cotitzades en unes condicions especials: l'espai és tancat amb vidre, la temperatura és entre 16 i 18 ºC, i la humitat relativa, entre 70 i 75%. Puges uns escalons i en lloc preeminent i tancat hi ha els dos vins més mitificats del planeta: el Romanée Conti, de Borgonya, i el Petrus, de Bordeus. El Romanée Conti del 2004, anyada celebrada, és marcat a 6.690 euros; és el vi més car de la botiga i el més car del món. El Petrus més car té un preu que ronda els 3.000 euros.
Són els millors? «El millor vi és el que et dóna més satisfacció, aquell que en tastes un glopet i te'n beuries una ampolla sencera.»
