Cunicarn vol portar els guanys del seu lideratge a les granges
L'empresa líder del mercat espanyol paga els conills “més cars que ningú” amb la voluntat de fer repercutir la riquesa en el món rural
Cada català consumeix, de mitjana, 4,5 quilos de conill a l'any, uns índexs que són molt superiors als 0,9 quilos que mengen els andalusos, però que queden lluny dels nivells que aconsegueix la carn de pollastre (22 quilos l'any) i dels volums d'ingesta de derivats del porc (18 quilos).
I això que més enllà de les dades de consum, Catalunya és una referència en el ram de la cunicultura, ja que l'empresa líder del mercat espanyol –i entre les tres empreses més importants d'àmbit europeu– té la seu a l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà. Es tracta de Cunicarn, una empresa que fins i tot en plena recessió global de l'economia està creixent per sobre del 10% cada any i que tancarà l'exercici 2011 amb una facturació pròxima als 40 milions d'euros. Ramon Calbet n'és el director general i pot passar-se hores parlant i donant detalls del negoci dels conills tot i que admet que quan s'hi va posar “no en tenia ni idea”.
Ha tingut temps per aprendre'n perquè l'embrió de Cunicarn va ser una granja amb poc més de mig centenar de conilles que el matrimoni Calbet-Tarragó va provar de posar en marxa l'any 1976. D'aquella primera pedra s'ha passat a un imperi que avui engloba dos escorxadors, dues sales d'especejament, una cuina industrial per a plats precuinats, una granja experimental i una planta de producció de pinsos. Tot plegat, un maremàgnum coniller que dóna feina a 120 persones de manera directa i a 300 més de manera indirecta.
PIONERS EN INNOVACIÓ.
Això passava l'any 1993 i el responsable no dubta a definir aquella aposta “com un veritable punt d'inflexió per al sector perquè va canviar radicalment els nivells productius, fins al punt que aquell que no s'hi ha adaptat, avui pràcticament ha desaparegut”. Un altre salt endavant, en aquest cas no tant a nivell de sector, sinó pel que fa al volum de negoci de Cunicarn, es produeix l'any 1999, quan l'empresa de l'Espluga es converteix en un dels proveïdors de Mercadona.
El director general de Cunicarn es mostra especialment satisfet de la relació comercial que han travat amb la cadena valenciana de supermercats i destaca que han “crescut paral·lelament”. De fet, el 2001 Cunicarn ja es converteix en proveïdor exclusiu de carn de conill per a Mercadona i això l'obliga a aplicar un seguit d'actuacions per poder donar a l'abast al volum de comandes que arriba des de les diverses botigues que la cadena té repartides per la península i les illes Canàries. Entre altres coses, deixen el sistema de distribució a granel i el canvien per un sistema d'empaquetat per a peces que gira al voltant de les necessitats del client i, alhora, desenvolupen un sistema d'envasat en atmosfera protectora que, de manera natural, retarda la caducitat de la carn fins a 12 dies.
A raó de 140.000 conills cada setmana Mercadona ja s'ha convertit en el client únic de Cunicarn i l'empresa busca ara fer repercutir el negoci que això li genera en l'origen de la cadena de valor, és a dir, en el sector productiu. Ramon Calbet detalla: “Hem de ser capaços que el preu que paga el consumidor faci repercutir a casa del granger. Es tracta de crear riquesa al món rural i reequilibrar la cadena.”
Calbet comenta: “Durant anys ens hem centrat i hem estat invertint en el procés de transformació i en el canal de distribució. Ara es tracta de traslladar-ho al sector productiu, equilibrar la primera pota del sistema. La nostra obligació és traspassar el guany al sector primari.” Admet que, atesa l'estructura dels mercats, no serà una feina fàcil però indica que ja han començat el camí per fer-ho possible perquè fins a 160 granges crien conills per a Cunicarn, i el director general diu: “L'any passat vam pagar 1.300.000 euros per sobre dels preus de mercat perquè a Cunicarn no li fa res pagar els conills més cars sempre que el productor respecti uns requisits per garantir un bon producte final.”
Malgrat que a hores d'ara tota l'estructura del seu negoci s'aguanta sobre el pilar de Mercadona, Calbet no es mostra en absolut preocupat per la dependència que pugui tenir de la cadena de supermercats: “Nosaltres som els líders del mercat, som els més competitius”. Mentrestant, prefereix rumiar possibles estratègies a seguir per si els efectes de la crisi incideixen en una davallada del consum de conill.
Atents al mercat de la carn
Amb la segona generació familiar ja incorporada a l'empresa, Ramon Calbet indica que Cunicarn ja ha posat les bases per tenir una bona gestió a mitjà termini. Dominats com ja té els canals del negoci dels conills, quan a Calbet se li pregunta sobre la possibilitat d'aprofitar aquests canals per provar negoci en altres àrees de la indústria agroalimentària, es mostra reservat i només deixa escapar que “s'ha d'estar a l'expectativa”. I afegeix: “El que no farem és posar-nos en negocis que no coneixem.”