Més traves que eines per fer front a la crisi

Les línies mestres que proposa la reforma de la política agrària comuna (PAC)no aporten les eines que reclamen pagesos i ramaders per fer front a la greu crisi que travessen. Més aviat hi afegeixen més traves que restarien encara més competitivitat al sector.

Si bé el pressupost global es manté quasi congelat, el sistema de repartiment canvia substancialment amb l'anomenada tarifa plana de pagament uniforme d'ajuts directes per hectàrea. “Compartim la filosofia de reconduir-lo suprimint els drets històrics, però se'ns disparen les alertes quan es vol aplicar a tots els sectors d'igual manera”, explica Josep C. Vicente, responsable d'organització d'Unió de Pagesos (UP). “L'agricultura mediterrània és molt diversa: tenim ramaderia extensiva i intensiva, secans i regadius... i els costos, inversions i amortitzacions també ho són”, hi afegeix. A la pràctica, suposaria un repartiment desequilibrat dels fons. A més, inclouria nous perceptors, ja que fins ara hi ha sectors –vi, oli o horta– que no cobren ajuts directes. A l'Estat espanyol, hi ha ara 16 milions de drets de pagament únic, que passarien a 20 milions, segons JARC. “La realitat és que hi haurà menys diners i més a repartir”, explica Josep Maria Jové, president de JARC.

El nou sistema “discrimina” sectors tan importants com el de la ramaderia intensiva, segons alerta el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí. El govern reclama que es defineixi “què es considera hectàrea per al càlcul”. També vol que es tinguin en compte els drets històrics i que l'aplicació sigui progressiva. Amb el nou sistema, UP calcula en un 30% la disminució dels ajuts directes per a Catalunya.

En paral·lel, la CE ha tornat a fer cas omís de la reivindicació històrica de les organitzacions, i el pressupost se'l continuaran repartint propietaris que no viuen directament de l'agricultura, només demostrant que un 5% de la renda prové de l'activitat agrària. “Grans corporacions com ara Mercadona, el Corte Inglés o l'Incasòl, entre d'altres, continuaran percebent ajuts. D'entrada, el sostre dels 300.000 euros per perceptor no reequilibrarà el sistema”, assenyala Vicente. L'Estat té el rècord de tenir el major nombre de perceptors de la UE (un milió), però només uns 300.000 professionals registrats a la Seguretat Social. “No estem d'acord que només pel fet de tenir terra s'hagi de poder cobrar: s'ha de produir i generar riquesa”, reclama Jové.

L'agroalimentari és el primer sector industrial català, amb
un volum de negoci de 21.930 milions d'euros, però els seus productes s'estavellen al mercat davant les produccions extracomunitàries. Aquestes són més barates perquè no estan subjectes als costos productius derivats de les polítiques comunitàries de protecció mediambiental i de la salut dels consumidors. En el lineal, però, el consumidor ni tan sols pot distingir els productes produïts a la UE mitjançant l'etiquetatge comú. “No
volem anar més enllà en el verd, sinó que es valorin les nostres produccions i que el consumidor pugui triar i comprovi a què es destinen els seus impostos”,
assenyala Vicente.