La supressió s'afegeix a la de la retribució extra de Nadal

La paraula “extra” és, a aquestes alçades de la pel·lícula, políticament incorrecta i passar la tisora pels sous d'aquells que decideixen la dimensió de les retallades que pateix la ciutadania, una mesura més aviat simbòlica i “exemplaritzant”.

Almenys així ho veu el president de la Generalitat, que ahir va anunciar que els alts càrrecs del govern, començant per ell mateix i els consellers i afegint-hi els directius de les empreses públiques i les entitats autònomes, hauran de tornar a renunciar a una retribució addicional amb vista a l'any vinent. Les direccions generals i les secretaries sectorials i generals tampoc se'n lliuren i i se sotmetran exactament a la mateixa dieta. Aquesta nova retallada, que es reflectirà en els pressupostos del 2012, es podrà repartir en dos pagaments.

La iniciativa no és nova. La direcció de l'executiu ja ha renunciat a la paga extraordinària d'aquest Nadal. El govern va aprovar fa poc més d'una setmana suprimir aquest complement en un gest que, d'acord amb les dades que van facilitar aleshores, afectarà 403 persones i suposarà un estalvi de dos milions d'euros. Una quantitat ínfima si es compara amb els 32.630 milions d'euros de despesa global prevista en el pressupost de la Generalitat d'aquest any o amb la partida de 8.978 milions d'euros de què disposa el Departament de Salut.

La simbòlica retallada del complement salarial de Nadal va estar motivada per la crida unànime dels representants dels metges dels vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) en el sentit d'instar l'executiu a abaixar-se el sou en comptes de continuar amputant els recursos destinats a un sector tan sensible. Mas va obrir aleshores la veda i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va anunciar, poc després, mesures com ara la reducció de 14 a 13 de les pagues extra dels diputats amb vista al 2012 i la dràstica disminució de la flota de cotxes.

Els alts càrrecs, emperò, ja s'havien hagut d'estrènyer el cinturó abans. El règim va començar amb el govern del tripartit el juny del 2010, quan aquest executiu va decidir congelar-se el sou, coincidint amb la tisorada estatal als funcionaris. De fet, i segons les dades oficials, el sou d'aquest col·lectiu s'ha vist reduït entre un 20 i un 25% durant aquest últim any i mig.

La congelació formava part d'un pla d'austeritat que afectava tot el sector públic, i entre d'altres mesures fixava una disminució del 15% del salari del president, un 10% del dels secretaris generals i un 8% en el cas dels directors generals.