La Catalunya desconeguda
Tan sols un 10% dels set milions de turistes que pernocten a Barcelona visiten l'entorn de la ciutat
Els agents del territori es marquen el repte d'integrar altres atractius turístics de l'àrea d'influència
Barcelona ha passat de tenir 1,7 milions de turistes l'any 1990 a tenir-ne més de 7 milions en l'actualitat. La potencialitat de la marca turística Barcelona ha situat la ciutat en el top ten de les destinacions internacionals i el sector ha crescut enormement. Ara bé, la immensa majoria d'aquests visitants no surten dels límits de la ciutat i, per tant, marxen sense descobrir espais tan interessants del país com ara el monestir de Montserrat, el Museu Dalí de Figueres i el passeig marítim de Sitges, per posar-ne alguns exemples.
Dades de l'oficina tècnica de turisme de la Diputació de Barcelona indiquen que aproximadament un 90% dels turistes que pernocten a la ciutat no en surten, un hàbit que els agents del sector volen corregir. “La marca turística de Barcelona té un potencial enorme que cal aprofitar, ens trobem davant d'un repte molt important”, explica el comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Francesc Vila. Es tracta de situar tots els actius turístics de la zona d'influència de Barcelona sota un mateix paraigua per tal de crear sinergies positives que contribueixin al rellançament del turisme.
Aquest nou àmbit territorial és voluntàriament difús, tot i que hi ha qui el mesura com “l'espai on es pot arribar des de Barcelona i tornar-hi a dormir”. “No s'ha de caure en l'error de traçar línies administratives, perquè els turistes no tenen aquesta visió”, explica Vila, que ahir va participar en les jornades de debat Destinació Barcelona: on comença, on acaba, que van aplegar diversos agents turístics, tant públics com privats, per reflexionar sobre la coordinació turística i analitzar la potencialitat dels atractius turístics de l'entorn de Barcelona.
Esponjar el mapa
El director de Promoció Territorial i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Torrella, considera que l'ampliació territorial de la Destinació Barcelona “permetrà esponjar el mapa turístic i, per tant, garantirà unes millors condicions del servei”. Així mateix, aquest procés d'integració turística topa a vegades amb un punt de vista extremament localista existent entre els promotors de certes zones del territori. “És cert que tenim cultures organitzatives diferents, però no es tracta de perdre la identitat local, sinó de saber guanyar-ne una altra”, destaca Vila.
Un exemple d'aquesta voluntat és la recent creació de la marca turística Costa de Barcelona, en què s'engloben els actius de les comarques del Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf i l'Alt Penedès, i en què s'ha convidat a participar també el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Aquest nou paraigua té com a objectiu millorar l'eficàcia de la promoció turística d'aquestes comarques, sobretot pensant en els turistes de fora de l'Estat espanyol. La nova marca substitueix les inicials de Costa de Barcelona-Maresme i Costa del Garraf. “Haig de confessar que al principi no ho tenia gaire clar, però un cop engegada, veig que aquest és el camí”, comenta el president del Gremi d'Hotelers del Maresme, Santiago García-Nieto.
Públic i privat
Aquest hoteler considera que és essencial una bona col·laboració entre l'àmbit públic i el privat per tal de generar ocupació i, en aquest sentit, destaca la iniciativa impulsada pels empresaris del Maresme, amb el suport de les institucions, per atreure turisme sènior europeu. “Tenim plans per allotjar prop de 40.000 persones amb aquest programa i ho farem perdent-hi diners, però és necessari per crear valor a la zona”, assenyala. García-Nieto creu que el privat ha d'invertir, però a canvi demana suport públic. “Cal millorar les infraestructures del país per garantir una bona mobilitat”, sentencia.
