El delta de l'Ebre atrapa l'angula
L'IRTA i les confraries que pesquen a la desembocadura de l'Ebre col·laboren per fer recuperar la població d'angules a la zona
La missió és clara: cal recuperar l'angula. El Departament d'Agricultura va alliberar fa un parell de setmanes 3.076 exemplars d'angula al delta de l'Ebre. La zona és la més prolífica de Catalunya (i de fet, una de les més fecundes de l'arc mediterrani) pel que fa a aquesta espècie, però tot i això, coincidint amb l'inici de la campanya de pesca d'enguany, la Generalitat ha decidit actuar-hi a causa de la disminució amenaçant de la població detectada en els últims anys.
Els tècnics de l'administració catalana no han estat els únics d'encendre els llums vermells d'alarma, sinó que la reacció s'emmarca en un pla de xoc traçat per la Unió Europea després de descobrir que els bancs d'angules de les conques europees estaven decreixent de manera preocupant i generalitzada. I, més enllà dels efectes que pugui tenir en l'ecosistema, al darrere de l'angula hi ha negoci.
Ho saben bé prou els pescadors del Delta que es dediquen a capturar aquesta preuada espècie que es ven, a tarifa de llotja, entre 350 i 400 euros el quilo. I com que ho saben bé i pateixen perquè el gènere no s'esgoti, els pescadors s'avenen a col·laborar amb l'administració per repoblar-ne l'Ebre.
ALIANÇA.
UN 90% MENYS.
Amb números a la mà, Gisbert dóna mostres de la magnitud de la tragèdia quan apunta que “en 30 anys, les captures d'angules a Europa han caigut de l'ordre del 90%” i concreta que “hi ha constància que l'any 1965 al Parc Natural del Delta es van pescar 9.000 quilos d'angules. Va ser una temporada excepcionalment bona però això no treu que entre els anys 1965 i 1975 s'aconseguissin, de mitjana, captures de 3.000 i 4.000 quilos per temporada”. Les xifres queden lluny dels 500 quilos capturats l'any passat i per això considera imprescindible dur a terme plans d'actuació: “des de mitjan dècada dels noranta, s'havia provat de fer repoblacions en trams superiors del riu, però és des de l'any 2008 que ho fem prop de la desembocadura, creiem que és més eficaç.”
L'investigador té clar que la repoblació, per molt que pesi als pescadors entregar part de les captures, és un mal menor “si no volen que s'acabin aplicant més vedes i quotes pesqueres”. Pasqual Bertomeu, secretari de l'Associació de Pescadors de Sant Jaume d'Enveja, és del parer que les captures no són tan pobres com diuen alguns i explica que “nosaltres l'any passat vam tenir un bon any”. Ell mateix descarta que tingui a veure amb les mesures preses “no crec que sigui per la repoblació sinó perquè vam tenir una bona qualitat de les aigües”.
LA PLAGA.
Els pescadors de Deltebre han hagut de traslladar riu amunt les postes que tenien al Fangar, i Chacón no s'atreveix a aventurar quins efectes tindrà en les captures. Sí que confia que puguin donar cobertura a la demanda que fins passat Nadal serà del mercat interior i que, després, també se satisfaci el que ja es converteix en un molt bon mercat per a l'angula del Delta: el japonès.
Chacón revela que els japonesos són líders mundials en consum d'anguila i que el poden proveir satisfactòriament perquè “l'enviem via l'aeroport de València i en vint-i-quatre hores l'angula ja és al Japó”.
Un cicle vital al revés que el salmó
Quan l'IRTA agafa els exemplars d'angula són, en aparença, poca cosa més que la mida d'un cabell. Amb nou mesos d'engreix multipliquen per deu la mida i els deixen anar perquè llavors, suposadament, ja són més valents per plantar cara als perills que els planteja el medi (depredadors com els silurs, per exemple).
Però el cas és que abans d'entrar a aquest balneari que és l'IRTA, les angules ja han fet un llarg recorregut ja que és una espècie que neix a les aigües del Carib i que els corrents oceànics arrosseguen al litoral mediterrani.
El viatge de vinguda els suposa com a mínim un any i mig i, llavors, busquen algun canal d'aigua dolça per passar-hi la major part de la seva vida i, un cop convertides en anguiles, reproduir-se (és una espècie que en uns dotze anys de vida només es reproduirà un cop).
Aquesta afició per nedar pels corrents d'aigua dolça converteix la desembocadura de l'Ebre en un refugi extraordinari per a l'angula.
Llavors, per morir, busca de nou l'aigua salada que la va veure néixer. L'angula, per tant, té un cicle totalment oposat al del salmó.
La contaminació, les barreres artificials als rius (preses i embassaments), els canvis dels corrents marítims i els depredadors són els enemics principals d'una espècie que, un cop pescada, es paga a preu d'or.
Dades de l'IRTA revelen que la caiguda de les captures no és cap fenomen exclusiu del litoral mediterrani sinó que arreu d'Europa s'ha detectat una reducció de les poblacions d'angules (en el mostreig s'hi inclouen dades de Dinamarca, Noruega, França el Regne Unit, Itàlia, Irlanda i Portugal). Per això, la UE hi ha acabat intervenint.