El cooperativisme es manté a les comarques gironines

El cas de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea ha aixecat una polseguera que, sense voler, ha afectat el nom del cooperativisme català. Economistes experts en cooperatives han insistit els darrers dies que s'ha de destacar l'excepcionalitat del cas i a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya han insistit en la situació de normalitat de la resta de les 108 cooperatives amb secció de crèdit. Cap d'aquestes organitzacions es troba a les comarques gironines, on les cooperatives són principalment de treball associat.

Per segon any consecutiu, el nombre de cooperatives a les comarques gironines s'ha mantingut en 233, segons el Departament d'Ocupació. És la demarcació catalana amb el nombre més baix de cooperatives –a Barcelona, per exemple, n'hi ha 2.746–. Francesc Xavier Paunero, professor de geografia de la UdG expert en cooperatives, considera que el fet que el nombre de cooperatives a les comarques gironines sigui més baix respon, entre altres coses, a la tipologia econòmica de la zona, més especialitzada en el sector turístic. També recorda que moltes cooperatives de consum que hi havia al territori van desaparèixer durant la transició, la qual cosa va generar un cert desprestigi entre aquest tipus d'organitzacions.

Malgrat la xifra, al territori gironí hi ha cooperatives exemplars que exporten el seu model a la resta de Catalunya i l'Estat. Són casos d'exemple i estudi. És el cas, entre altres, de La Fageda i la cooperativa d'alumnes de l'escola Petit Plançó d'Olot. També destaquen Girona Fruits, capdavantera en economia integrada, i la pionera Músics de Catalunya, cooperativa de treball constituïda per tal de facilitar el problema burocràtic de la contractació i la facturació dels bolos de músics. També hi ha la cooperativa de serveis Costa Brava Verd Hotels –l'única cooperativa vinculada al sector turístic a la demarcació– i la primera cooperativa estatal en energia verda, Som Energia.

Paunero, que és un dels organitzadors del VI Seminari d'Economia Social, Empreses Cooperatives i Territori de la UdG, que se celebra demà i dimarts, és optimista i considera que en el futur creixerà el nombre de cooperatives. Assenyala també que consells comarcals, com el de l'Alt Empordà, han promogut les cooperatives –va facilitar el 2010 la creació de fins a cinc cooperatives–. “Treballar en una cooperativa, tant de consumidors com d'usuaris, té beneficis per a l'economia social”, afirma Paunero, que opina, a més, que les cooperatives “se'n surten millor de la crisi perquè l'empresa és seva”. El grau d'implicació dels treballadors facilita una adaptació millor, i més flexibilitat per decidir com volen sortir de la crisi. “Què fem per no haver de reduir els llocs de treball, perquè el nostre objectiu últim és el manteniment dels llocs de treball”, expliquen a la cooperativa Garbet, un exemple clar de l'“evolució molt positiva” d'una cooperativa que va començar a treballar ara fa sis anys per facilitar la inclusió social.

És clar, però, que depenent de quin tipus d'activitat s'hi faci, la cooperativa pot superar la crisi actual o veure-s'hi afectada. No és el mateix parlar d'una cooperativa de treball associat que d'una cooperativa de serveis o agrícola. Martí Sabrià, de la cooperativa Costa Brava Verd Hotel explica que en el cas dels hotels, la crisi els ha afectat i la facturació ha disminuït, però remarca que estan satisfets de la creació d'aquesta cooperativa el 2000, fruit de dues cooperatives d'hotels anteriors, constituïdes per buscar una cobertura legal als anys vuitanta i noranta. “La cooperativa garanteix que cadascun dels 45 socis sigui un vot”, a l'hora de decidir, i que no hi hagi diferències per categories, segons Sabrià.

Per Albert Riera, de La Fageda, model d'empresa social sense afany de lucre integrada en el gran distribuïdor del mercat alimentari amb el “millor iogurt del món” i exemple de com el màrqueting ha posicionat una marca molt local, el problema clàssic de les cooperatives és el del finançament. En el seu cas, això s'ha resolt amb aliances amb grans empreses i corporacions. Riera, que forma part d'una cooperativa amb 170 socis, també avisa que cal vigilar que, quan es fan grans, no esdevinguin ingovernables”. La crisi, segons explica Riera, no ha afectat tant les vendes, “que continuen augmentant”, però sí els marges en les matèries primeres, com ara el sucre i el plàstic, que s'han incrementat molt.

Un altre dels factors que explicarien la poca presència de cooperatives no només en el territori gironí sinó arreu del país, és, segons Paunero, que, malgrat tot, es tracta d'una fórmula empresarial bastant desconeguda, i considera que la recent declaració de l'ONU que ha nomenat el 2012 Any Internacional de les Cooperatives, podria servir per donar una visualització més extensa del cooperativisme arreu del món. Riera també aplaudeix la iniciativa de l'ONU: “És una fórmula que s'ha de donar a conèixer ara que es necessiten emprenedors, i encara és millor si s'agrupen.”