L'accés lliure a les dades públiques genera oportunitats de negoci
Algunes administracions han començat a posar a internet part dels seus arxius i estan estimulant la reutilització de les dades per generar nous serveis i negocis. El desconeixement i una oferta de fitxers en obert encara limitada estan alentint la implicació de la iniciativa privada en aquest nou focus d'activitat
El desenvolupament de l'economia del coneixement, que està significant una autèntica revolució per a molts sectors i professions, ha trobat una nova frontera en l'open data: un ideari que s'està imposant a poc a poc i que reclama universalitzar l'accés a les dades públiques perquè tothom en pugui fer ús. Amb quin objectiu? Amb una intenció de control de l'acció del poder públic per part del ciutadà -que hauria d'afilar el seu esperit crític-, en un exercici de transparència de part de les administracions.
Però també amb la idea que el tractament i la combinació de les dades generin nous serveis i nous negocis o millorin els ja existents per la via de l'eficiència en incorporar nou coneixement.
La plasmació d'aquest corrent és el que a Europa ha vingut a anomenar-se RISP: reutilització de la informació del sector públic. La Comissió Europea, que l'11 de desembre passat va proposar obligar tots els governs a fer accessibles els seus arxius, estima la riquesa que es podria generar al conjunt de la Unió en 140.000 milions d'euros en un any. Alguns estudis circumscrits a l'Estat espanyol parlen de l'emergència d'un sector amb un potencial de 2.000 milions d'euros que crearia uns 45.000 llocs de treball en una dècada.
La bona notícia és que Catalunya i l'Estat espanyol parteixen d'una molt bona posició. Alberto Abella, en el seu llibre Reutilitzación de información pública y privada en España, assegura que el desenvolupament de l'open data situa l'Estat espanyol en el segon lloc a Europa, després del Regne Unit, “que conjuntament amb els Estats Units poden considerar-se líders mundials”. Assenyala que el País Basc és el territori capdavanter, tot i que a vegades és més precís parlar d'organismes o ens capdavanters. En el cas de Catalunya, a falta d'una llei que obligui les instàncies públiques a exposar els seus arxius, les principals institucions, entre les quals hi ha els ajuntaments de Barcelona, Lleida o Badalona, la Diputació de Barcelona, l'Institut d'Estadística (Idescat) o la Generalitat, han adoptat una posició de motor.
En concret, l'Ajuntament de Barcelona ha creat el seu portal Opendata BCN, que posa a l'abast del ciutadà les dades que el consistori té sobre demografia, territori, economia, etcètera, i sol·licita a l'usuari que suggereixi quines dades s'haurien d'obrir i encara no ho estan. El mateix tarannà té la Generalitat, que reuneix aquesta informació al portal Dades Obertes de Gencat, on està prioritzant la informació d'ús social, com per exemple la vinculada a la mobilitat.
En aquest cas, el govern català hi aboca les dades procedents d'operadores com ara Renfe i FGC -en els pròxims dies s'hi afegirà informació de trànsit dels principals eixos viaris i més endavant informació de metro i bus de Barcelona-. A partir de les dades que s'obren, el Departament de la Presidència va creant perfils de Twitter per oferir de manera proactiva informació sobre horaris i trànsit de manera que les dades oficial es posen al costat de les que emeten els usuaris d'aquests transports, a través de plataformes com ara Rodalies.info. Aquest és un bon exemple de coproducció, crowdsourcing, entre l'administració i altres actors (ciutadania, empreses, associacions), que, gràcies a les dades que obre la Generalitat i a través de l'acció a les xarxes socials i als serveis per a dispositius mòbils, s'elaboren i difonen també continguts de valor públic. Un cas similar s'està fent amb la informació sobre ofertes d'ocupació.
Des de la iniciativa privada, l'empresa Gynoid Apps ha desenvolupat una aplicació per a Iphone i Android de realitat augmentada que permet identificar uns trenta mil equipaments públics -amb dades en obert-, utilitzant la càmera del dispositiu mòbil, i contactar-hi per les dades de localització que ofereix.
A mesura que s'alliberin més dades, millori la seva qualitat i es desperti la creativitat de tercers, les possibilitats són enormes. Però és un procés que exigeix un canvi de cultura i mentalitat importants. Les dades públiques són un patrimoni col·lectiu que pot esdevenir un intangible de primer nivell en uns moments d'accentuada crisi com l'actual i que, al capdavall, “és un coneixement que ha estat pagat amb els diners de tots”, recorda Ignasi Genovès, director general d'Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat. Però, per avançar i obtenir resultats, “cal fer molta pedagogia dins i fora de les administracions, per les dinàmiques i models vigents fins ara i el desconeixement que cal contrarestar”, afegeix.
Potser per aquesta raó el procés, a més de tenir el suport polític, està reclamant professionals persuadits dels avantatges d'alliberar el coneixement que estan liderant i s'estan implicant en la tasca educativa: dinamitzant l'oferta i la demanda alhora.
Dinamitzar l'oferta vol dir, entre altres coses, que el responsable públic sigui proactiu a l'hora de detectar les dades susceptibles de ser alliberades i que les treballi mínimament per facilitar-les al públic en unes condicions i un format que posi les coses fàcils als que les reutilitzin. És el que s'anomena linked data, és a dir, “vincular les dades entre si amb l'objectiu de tenir una trama comuna i fàcilment automatitzable per ser processada per les màquines amb un cost baix”, explica Marc Garriga, expert en open data.
Tot i que comença a haver-hi uns certs consensos i criteris més o menys acceptats internacionalment, el cert és que la falta d'estàndards universals sobre com s'han d'alliberar les dades suposa una limitació per a l'avenç però en cap cas frena un procés imparable.
VESSANT ECONÒMIC.
Als Estats Units, per resoldre aquest inconvenient, l'Ajuntament de Nova York va convocar un concurs d'aplicacions que va tenir un gran èxit i ha esdevingut un referent internacional. Aquí s'ha replicat la idea amb iniciatives com la de Desafío Abredatos, que premia les millors aplicacions basades en dades públiques.
Francesc Massana, un dels fundadors de la firma catalana de solucions web Zona en Línia, que va quedar finalista en la darrera edició d'Abredatos, pensa que la clau perquè augmenti l'interès de les empreses és que hi vegin retorn, i que això ara per ara és difícil: “Només si aportes un valor afegit pots obtenir beneficis, i la clau és disposar de dades de qualitat, és a dir actualitzades a temps real i de temes interessants”, explica Massana. Aquí os quedáis, l'aplicació desenvolupada per Zona en Línia, permet escollir la comunitat autònoma ideal per viure-hi en funció de diversos paràmetres d'interès que selecciona l'usuari.
“Les empreses ens demanen dades en calent”, reconeix Genovès. En aquest sentit, la Generalitat està desenvolupant la tecnologia que permeti avançar en aquesta direcció. La idea és que l'usuari no s'hagi de descarregar els arxius sinó que pugui efectuar consultes directament en el núvol, a internet.
Per conèixer de prop les demandes de les empreses i contribuir a difondre l'ús de l'open data, els responsables de la Generalitat mantenen trobades amb diferents organitzacions i grups d'empresaris. “La primera reacció és de sorpresa: els estranya que l'administració s'adreci a ells per explicar-los que està alliberant dades i demanar-los quines els poden resultar útils”, explica Genovès. Les primeres demandes es concentren en activitats com ara el turisme o l'urbanisme. “L'objectiu del govern català és cercar la complicitat d'algunes empreses de referència perquè siguin tractores i dinamitzadores en l'ús de dades obertes en l'àmbit empresarial”, diu.
Els primers negocis que han utilitzat les dades obertes són els que ja hi estaven acostumats i, en concret, els usuaris de sistemes d'informació geogràfica (SIG), que posen capes d'informació sobre una base cartogràfica. Una de les capdavanteres a Catalunya és la gironina Nexus Geografics, creadora de la plataforma de localització Cercalia. David Coma, soci gerent de la firma, pensa que l'open data inaugura una nova etapa en què, en una primera instància, s'hi sumaran petites empreses tecnològiques que crearan aplicacions de tota mena, sovint vinculades al mòbil.
Marc Garriga pensa que el procés pujarà un esglaó quan les empreses tradicionals comencin a incorporar els arxius alliberats per guanyar eficiència en els seus productes i serveis. Posa l'exemple d'una firma de control de plagues que orientaria millor la seva activitat comercial si tingués informació sobre quines són les zones on es registren les queixes ciutadanes. “La demanda augmentarà i exigirà més a l'oferta: serà una bola de neu”, preveu Garriga. Cal pensar que actualment, i pel que fa només a la Generalitat, les dades alliberades “representen la punta de l'iceberg” dels fitxers potencials, reconeixen al govern català.
L'open data, de la mateixa manera que altres moviments germans com ara l'open source (programari lliure) o l'open innovation (innovació oberta), es basa en la idea de la intel·ligència col·lectiva i que compartint la informació tothom hi guanya. Per tant, la quadratura del cercle vindrà quan les empreses també comencin a obrir part de les seves dades. Hi ha sectors com ara el financer que disposen d'una informació molt valuosa per al conjunt de l'economia.
La legislació hauria d'acompanyar el procés obligant les administracions a alliberar les dades establint límits i condicions.
Com trobar el local adequat per al negoci
L'empresa Planol.info combina dades públiques i privades en una plataforma tecnològica que facilita la tasca d'ubicar un establiment
L'empresa Planol.info és una de les firmes més dinàmiques en l'aplicació de nous serveis innovadors en open data a Catalunya. Fundada a finals del 2007 com una enginyeria dedicada a la informació geogràfica, a poc a poc s'ha anat especialitzant en informació econòmica d'àmbit municipal. El seu projecte estel·lar és Eixos, un observatori econòmic que va rebre el suport econòmic d'Ajuts Puntcat sota la condició que aconseguís la meitat del finançament del projecte via crowd funding (micromecenatge), que ja ha assolit.
Combina les dades obertes d'equipaments que alliberen la Generalitat, l'Oficina Virtual de Catastro, l'Institut Cartogràfic de Catalunya i l'Institut d'Estadística (Idescat). I incorpora les dades censals d'establiments a peu de carrer que membres de la mateixa empresa confeccionen periòdicament. El resultat és una plataforma de promoció econòmica que aspira a incorporar les principals ciutats de Catalunya. De moment, és especialment exhaustiva en aquells municipis que s'han interessat per anar més enllà: Mollet del Vallès, Montcada i Reixac i Cornellà de Llobregat. Recentment s'hi ha incorporat Barcelona (acaben de fer el cens de l'Eixample) i a poc a poc s'hi aniran sumant localitats. El comptatge general es fa un cop l'any i els principals eixos comercials es revisen cada trimestre.
Amb el suport dels ajuntaments i dels comerços del territori, s'han incorporat al mapa serveis com per exemple la cerca de productes d'oferta des del mòbil, fet que suposa un estímul a l'activitat comercial local.
Però un dels principals valors afegits d'Eixos és la localització d'establiments buits per a l'inici d'activitat. “És una tecnologia molt útil per als nous emprenedors que comencen un negoci i volen assegurar-se l'èxit”, explica David Nogué, director de Planol.info. L'usuari disposa d'informació sobre com es distribueix la competència sobre el mapa de la ciutat, on estan ubicats els equipaments públics que poden incidir en el negoci, quina zona disposa de places d'estacionament o aparcaments, i on estan els locals disponibles, i el seu preu. Al final del procés, l'emprenedor pot saber quin és el local més adequat per a l'activitat que vol engegar i com contactar amb l'agent immobiliari.
Tota aquesta informació està disponible en obert, però Planol.info també fa estudis de localització a mida. La informació recopilada permet elaborar anàlisis sobre les dinàmiques comercials de les localitats, molt útils per a la presa de decisions polítiques.
L'experiència acumulada en aquests anys treballant amb open data ha fet veure a David Nogué que és molt important el contacte entre les empreses que les utilitzen i les administracions que les alliberen, per orientar un procés molt marcat per la novetat. “És un terreny minat en què tothom mira on posa els peus”, explica Nogué.
Tant és així, que per descobrir en què han de millorar Planol.info sovint adopten el paper d'usuaris d'ells mateixos. “Així hem vist que als ciutadans se'ls han de cuinar les dades”, diu.
