Mier pot ser un dels proveïdors principals en el dividend digital
Aspira a dissenyar i fabricar transmissors i repetidors de la xarxa per alliberar freqüència per a nova capacitat de telefonia mòbil. En aeroespacial, ha esdevingut la firma integradora en diversos projectes
Subministra components per a la tercera generació dels Meteosat
Mier Comunicaciones espera ser un dels actors principals en el procés de l'anomenat “dividend digital”, l'alliberament de freqüència per tal de guanyar noves capacitats de telefonia mòbil a l'Estat espanyol, tot seguint els mandats de la UE. La firma de la Garriga (Vallès Oriental), en virtut de l'acord marc que manté amb Abertis Telecom, aspira a ser l'encarregada de dissenyar i fabricar transmissors i repetidors de la xarxa que cal desplegar, a 3.500 centres escampats per tot el territori.
Com explica el president executiu de la companyia, Pere Mier, aquest pla, que va ser aprovat per l'anterior govern espanyol en el seu darrer Consell de Ministres, “cal pensar que es desbloquejarà aviat, i abans de l'estiu podrem començar a treballar”.
desplegant la tdt.
Pel que fa a l'altre gran vessant de l'empresa, el sector de l'espai, la companyia té grans compromisos, tant en el mercat institucional com en el del sector privat. Mier és una empresa molt dinàmica a BAiE, l'associació que aplega les empreses catalanes del sector aeroespacial. En el primer àmbit, òbviament lligat a la projecció de l'Agència Espacial Europea (ESA, la sigla en anglès), Mier mantindrà el seu vincle especial amb l'organisme paneuropeu en totes les seves àrees d'activitat, com ara navegació, observació, ciència i telecomunicacions. En el cas del programa Galileo, de creació d'un sistema de navegació per satèl·lit que competís en precisió amb el GPS estatunidenc, després que s'hagin posat en òrbita dos satèl·lits dotats dels equips de repetidors i antenes de Mier, l'empresa ja està immersa en la fabricació dels equips per als 14 satèl·lits següents i, alhora, fent oferta pel darrer grup de satèl·lits del programa.
En un terreny més científic, Mier s'ha vinculat al projecte del satèl·lit Gaia: “Tindrà la missió d'oferir una imatge més detallada de la galàxia, i durà uns amplificadors de potència de l'antena que hem dissenyat nosaltres.” En aquest projecte, l'empresa integradora que ha contractat Mier ha estat Astrium, filial d'EADS. Així mateix, Mier està fent oferta per ser un dels subministradors de components de la tercera generació dels satèl·lits Meteosat, d'observació del clima. “Nosaltres hi contribuiríem amb un sistema de cerca i rescat que pot ser útil en emergències com ara un naufragi.”
Pel que fa al mercat del sector privat, Mier ha consolidat en els darrers anys una posició de col·laborador preferent dels constructors més importants del món, com ara els europeus Thales Alenia, Astrium o OHB i líder mundial, Space Systems Loral, dels Estats Units. Com li agrada remarcar a Pere Mier: “Venem tecnologia de l'espai als nord-americans, i això té el seu què.” Justament per a aquest constructor, Mier subministra equips i tecnologia que durà el satèl·lit de la companyia ABS de Hong Kong. En els pròxims mesos hi haurà el llançament del satèl·lit de telecomunicacions mòbils Alphasat, que l'ESA i Inmarsat han encarregat a Astrium, dins de la seva estratègia d'esperonar el sector aeroespacial privat de la Unió Europea. En aquest cas, Mier subministrarà l'electrònica de baix soroll del satèl·lit, que facilita les comunicacions des d'una terminal mòbil.
Per a Hispasat, la filial d'Abertis, dissenya els repetidors, dins d'uns paràmetres tecnològics de nova generació, per al satèl·lit de petit format Small-GIO. També es dóna molt de pes en el curt termini de l'empresa al projecte Hisnorsat, una col·laboració hispano-noruega per realitzar un satèl·lit de comunicacions governamentals.
Una porta a l'altra
La seva tasca incansable d'R+D duu Mier a fer contínuament salts tecnològics. Com diu Pere Mier, “cada projecte és un repte que ens permet assumir-ne d'altres”. Així, la capacitat de disseny de circuits integrats propis va permetre a la firma desenvolupar la tecnologia per al satèl·lit SMOS, un pas decisiu en la història de l'empresa. D'aquí es va passar als amplificadors de baix soroll –“Ens van obrir portes en l'àmbit comercial”–. El transportador de cerca i rescat del Galileo ha permès assolir la tecnologia de darrera generació del Meteosat. I la sonda Planck va fer desenvolupar tecnologia en ones mil·limètriques.
