“Volem feina a l'Ebre”
Un estudi de CCOO constata que un 88% dels 515 extreballadors de Lear a Roquetes no han trobat feina dos anys després del tancament
L'ajut de 382.000 euros que Europa havia de destinar al pla social s'ha perdut perquè es va tramitar fora de termini
L'Ajuntament busca llogaters per a la planta
“Volem feina.” Aquest és el lema que més van fer servir els treballadors de la multinacional Lear a Roquetes durant la negociació de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va acabar amb el tancament de la planta de Roquetes fa dos anys, un lema que encara mantenen avui. Segons un estudi de CCOO, un 88,6% dels 515 extreballadors de la planta que fabricava cablejat per al sector de l'automoció no tenen ocupació i molts ja han exhaurit la prestació d'atur. “El mes d'abril vinent deixaré de cobrar l'atur i no tinc perspectives de trobar feina, tot i que no paro d'enviar currículums, però no aconsegueixo que em criden per fer entrevistes”, explica Jordi Prieto, extreballador de Lear que durant els darrers dos anys ha fet múltiples cursos, un dels quals d'auxiliar d'infermeria, però les retallades en sanitat tampoc afavoreixen la seua contractació.
La primera onada d'acomiadaments de Lear va tenir lloc el gener del 2010 (la planta va tancar definitivament a l'abril); hi ha molts extreballadors, doncs, que deixaran de cobrar aquest mes la prestació d'atur. És el cas de Maribel Miró, que ahir mateix es va dirigir a les oficines de Treball per tramitar l'ajut familiar. “Tota la vida he treballat a Lear, des del 1983; crec que serà molt difícil trobar una altra feina a les Terres de l'Ebre, on han tancat moltes empreses”, diu Miró. En el seu cas ha realitzat cursos de formació de geriatria, d'informàtica i de cuina per obrir-se portes. “No sóc prou vell per jubilar-me, ni jove per treballar”, sentencia Francesc Orobal, de 48 anys d'edat, que critica el govern per haver construït molts polígons i després haver-se preocupat poc perquè s'hi instal·lessen empreses.
Amb tot, hi ha alguns exempleats de la multinacional Lear que han trobat una alternativa. “Tenia un local propi i vaig optar per invertir els diners en el meu negoci”, assenyala Araceli Ginovart, que fa poc més d'un any va obrir un supermercat. Després de sis mesos sense feina, va optar per capitalitzar l'atur i emprendre el negoci. “No he rebut cap ajut de l'administració”, lamenta Ginovart.
El pla social de Lear, destinat a la formació i recol·locació dels extreballadors, no s'ha completat. Si bé la multinacional va destinar 450.000 euros a aquest pla (entre el juliol del 2010 i el juliol del 2011), els 382.000 euros que va aprovar el Parlament Europeu, i als quals l'empresa n'havia d'afegir 200.000, mai han arribat.“Es va tramitar un ajut del fons europeu d'adaptació a la globalització fora de termini i s'han perdut gairebé 600.000 euros”, denuncia el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó. Segons el sindicat es tracta d'una errada “tècnica” i reclama a l'administració que compensi els fons europeus perduts.
A més dels ajuts directes als extreballadors, Casadó afirma que la Generalitat no ha complert els compromisos que va adquirir quan es va crear la comissió d'industrialització de les Terres de l'Ebre i es va dissenyar un pla de futur. “La Generalitat no ha assumit cap dels seus compromisos, només tenim el pla d'industrialització de l'Estat, dotat en 10 milions d'euros”, denuncia el secretari general de CCOO. Un pla que incloïa la compra de les naus de Lear. En aquest sentit, l'Estat va transferir a l'Ajuntament de Roquetes 1,6 milions d'euros per adquirir-les i des de l'estiu passat ja són de propietat municipal.
“Estem fent gestions per llogar les naus; de moment hi ha tres empreses interessades a instal·lar-s'hi, però no són de les dimensions de Lear”, explica l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas. Es tracta d'empreses que ocuparien una trentena de treballadors. “Esperem que abans de sis mesos puguem llogar amb dret a compra les naus i que es genere activitat econòmica que dinamitze la zona”, diu Gas.
A les Terres de l'Ebre, el 2011 es va tancar amb 1.500 desocupats més que el 2010 i s'arribava a 14.359 persones sense feina. Els sindicats reclamen un pla d'activació econòmica del territori.