Els “campions nacionals”

El Ministeri de Foment ha aturat la privatització de Barajas i el Prat. Segons els responsables d'Aena, les condicions actuals dels mercats no permeten obtenir un preu raonable de la venda. I a més, consideren que no és bo que hi hagi competència entre aquests dos aeroports (!). Sembla que la proposta de nou model aeroportuari implica ara convertir un monopoli públic en un de privat quan millori la situació econòmica.

Aquest és el pitjor dels escenaris possibles. Una empresa privada que opera en un entorn amb manca de competència no tindrà incentius per oferir els millors preus i les millors condicions de servei a aerolínies i passatgers. A més, la privatització d'Aena com a monopoli farà gairebé impossible que es puguin concretar les reivindicacions de la societat civil catalana de gestionar els seus aeroports. És probable que l'Aena privada acabi cotitzant a borsa, de manera que qualsevol proposta de reforma del model de monopoli privat toparà amb la realitat dels mercats financers. Dit això, no hi ha cap justificació tècnica ni social per al manteniment del monopoli. No hi ha estalvi de costos de la gestió conjunta, ni tampoc una millor planificació de la capacitat (com ha quedat demostrat amb la proliferació d'aeroports sense avions).

Un altre argument que addueixen des del Ministeri de Foment és que Aena és convertirà en l'operador aeroportuari més gran del món (de moment ja han aconseguit que sigui l'operador aeroportuari que més diners perd). Aquest és el típic argument del “campió nacional” que s'ha utilitzat en altres processos de privatització. Per exemple, Telefónica (que es va privatitzar amb privilegis) és un dels grans operadors de telecomunicacions a nivell mundia,l però els preus que paguem de la banda ampla i mòbil es troben entre els més alts d'Europa. Per tant, l'argument del “campió nacional” pot beneficiar uns quants inversors però no la immensa majoria de la població.

I cal no oblidar que Aena esdevindrà un gran operador aeroportuari perquè la resta de països tendeixen a tenir un model individualitzat on els aeroports competeixen entre si (i allà on hi ha un monopoli, com passa a alguns països de l'est d'Europa amb un únic aeroport important, és un monopoli públic). No deixa de ser paradoxal que es vulgui crear una empresa multinacional que aspiri a gestionar aeroports arreu per la via de tancar la possibilitat que altres agents al marge d'Aena (ja siguin inversors privats o les administracions autonòmiques) gestionin aeroports a l'Estat espanyol.

Finalment, és probable que el monopoli privat consolidi la tendència a promoure Madrid-Barajas com a únic hub intercontinental. Per al seu compte de resultats, no seria desitjable que altres aeroports sota el seu control li puguin fer ombra. Per tant, el Prat quedarà totalment sotmès a les dinàmiques del transport aeri sense capacitat per tenir alguna influència en les decisions de les aerolínies.