Obsessió a alta velocitat
Al mateix temps que l'FMI estima dos anys de recessió per a l'economia espanyola i el nou govern dissenya una política d'austeritat amb un ajust d'uns 40.000 milions d'euros, el Ministeri de Foment i l'estrella de la política d'inversions espanyola semblen “de sucre”. Tot i l'escenari macroeconòmic i les limitacions pressupostàries, res farà canviar l'obsessió espanyola per l'extensió de l'AVE a totes les capitals de província. Ben clar ho va deixar la nova ministra de Foment, Ana Pastor, en declarar que l'extensió de l'AVE és irrenunciable. El govern central pot renunciar a drets socials i laborals, pot retallar en educació, sanitat o recerca. Però no pot renunciar a l'AVE. I és que aquest està per sobre de tot i de tots, com també està per sobre de les diferències entre PP i PSOE, que en aquesta qüestió pensen el mateix. Si els usuaris dels serveis públics o els contribuents actuals –i sobretot els futurs- no poden estar contents d'aquestes declaracions, de segur que ho estaran les empreses constructores per ells. Aquesta decisió no pot justificar-se com a política expansiva, precisament perquè això és plenament contradictori amb la política d'austeritat perseguida i declarada pel govern.
Que l'objectiu de l'AVE no és econòmic, ja fa temps que ho hem digerit. Ara, la nova ministra ha advertit solemnement que “solament es pararan obres de l'AVE quan hi hagi problemes tècnics, però no per problemes econòmics”. Per a això ja hi som els contribuents, per resoldre amb urgència qualsevol problema de finançament de l'AVE, no fos cas que ocasionés algun retard en la seva execució.
Però de les declaracions de la nova ministra em quedo amb la que va deixar al seu pas per Galícia. Segons la ministra, aquesta comunitat “no serà menys que ningú”. Així es fa la política de transport a Espanya. Mai ha importat qui viatjarà i quin serà el cost que la societat suportarà per fer les infraestructures. Només importa l'obsessió per la igualtat territorial. Serà difícil deixar fora de l'AVE cap comunitat o província amb aquest argument, ningú mereix ser menystingut.
Aquest despropòsit es contradiu amb les constants acusacions a la irresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes que diàriament s'emeten des de Madrid. Amb quina autoritat moral es pot atribuir irresponsabilitat en el control de la despesa a les autonomies quan el govern central ha contractat fins al 2010 un total de 40.263 milions d'euros (excloent la inversió feta en el tram Saragossa-Osca i el ramal fins a Toledo) en AVEs que no van enlloc. És a dir, la mateixa quantitat que pretén ajustar el govern amb les seves polítiques d'austeritat.
Però no tot és negatiu. Com a mínim hi ha dues bones notícies associades a l'entrada de la nova ministra. La primera és que la ministra pretén revisar el programa de col·laboració públic-privada que va dissenyar el ministre Blanco. Ja saben, aquell en què el govern diferia els pagaments als inversors privats fins l'any 2014 a canvi d'un onerós tipus d'interès del doble del vigent en el mercat. La segona, Pastor ha promès transparència en totes les qüestions relatives a l'AVE, tant tècniques com econòmiques. Esperen que s'hi atreveixin.
