A l'espera d'acord a Grècia

Ja el dia que comença la cimera europea, la participació privada en la reestructuració del deute grec continua sense resoldre's, i constitueix la principal amenaça per a uns mercats que en els últims dies han donat alguns senyals d'esgotament amb l'estabilització de la renda variable no perifèrica i el fre als estrenyiments de diferencials corporatius i sobirans. Els diferencials de Portugal s'han ampliat de manera preocupant, però els dels trams curts d'Espanya s'han seguit reduint. Algunes referències, en qualsevol cas, han aportat solidesa a les cotitzacions: indicadors d'activitat favorables a Alemanya, rumors sobre la possibilitat d'un funcionament paral·lel dels fons de rescat europeus (FEEF i Medea), una certa relaxació en els objectius d'ajustament fiscal a Europa, i previsions de la Reserva Federal nord-americana que les condicions econòmiques asseguren tipus molt reduïts durant un temps més prolongat de l'inicialment previst.

Les negociacions en marxa entre el govern d'Atenes i els creditors de deute públic hel·lè constitueixen el principal focus de risc per als actius en euros com a conseqüència de la relació entre aquesta qüestió i l'aprovació definitiva del segon paquet de rescat de Grècia, la pressió dels pròxims venciments de deute –14.500 milions al març– i la varietat de resultats possibles de les negociacions en marxa.

En qualsevol cas hi ha dubtes que la reestructuració del deute grec en mans del sector privat pugui tornar aquest a una via sostenible. L'FMI podria estar pressionant el BCE perquè accepti la reestructuració del deute grec que té en cartera. En el cas que el BCE segueixi sense voler fer-ho, el grau de coerció sobre la resta dels no-participants seria previsiblement major, elevant els riscos de contagi a la resta de perifèrics. Finalment, les negociacions podrien fracassar, fet que obriria la porta a mesures coercitives molt més evidents (major risc de contagi) i, en el pitjor dels casos, al fet que Grècia es veiés obligada a suspendre pagaments i sortís de l'euro.

En relació amb la cimera europea, aquesta vegada les esperances que s'hi han dipositat són menors que en ocasions anteriors, cosa que limita el marge per a la decepció. No cal esperar novetats sobre Grècia, tenint en compte que primer hauran d'estar clares les condicions del bescanvi de deute i s'hauran d'aprovar els nous ajustos i reformes. Pel que fa als fons de rescat (FEEF i Medea), Merkel ja s'ha encarregat de descoratjar qualsevol expectativa d'augment de la seva dotació, limitant les esperances al fet que se'ls permeti funcionar en paral·lel fins a mitjan del 2013, la qual cosa suposaria una dotació conjunta disponible d'uns 750.000 milions d'euros. Cal assenyalar, en qualsevol cas, que les necessitats de fons per als mercats continua reduint-se per l'acció combinada dels indicadors econòmics i les autoritats monetàries. També són favorables les perspectives en els pròxims dies per l'ISM de manufactures i les dades d'ocupació dels Estats Units.

Pel que fa a l'acció monetària, l'anunci de la Fed que el preu del diner es mantindrà molt baix (per sota de l'1%) fins al final del 2014 ha relaxat la corba de tipus en dòlars i ha reforçat a la renda variable. En conclusió, tot i que encara hi ha incerteses i riscos de decepció en alguns punts, anem constatant avenços en la direcció adequada.