Pesca
La situació de l'aqüicultura
Reflotant piscifactories
Només resisteixen quatre instal·lacions d'engreix de peix a la costa catalana de la dotzena que s'havien creat els últims deu anys
El sector diu que se'ls ha abandonat i s'ha invertit en altres zones més afavorides
Fa només uns anys que a la costa catalana s'hi van instal·lar fins a dotze granges de peixos. Eren les primeres piscifactories amb gàbies o amb estructures de ferro que s'instal·laven a mar obert a tot l'Estat espanyol per engreixar-hi peixos com ara orades i llobarros. En un sector emergent com el de l'aqüicultura, aquests productors es llançaven a l'aventura traslladant al Mediterrani tècniques que fins aleshores s'utilitzaven en països més resguardats com ara Noruega, Xile o Grècia. Tot i l'empenta empresarial que van demostrar des de l'inici i disposar d'una important xarxa científica al seu costat, moltes de les empreses han acabat tancant.
Catalunya ha perdut en els últims anys un 60% de les empreses aqüícoles i actualment només produeixen les dues instal·lacions que hi ha a Roses i les de l'Ametlla de Mar i les Cases d'Alcanar. El president de l'Associació Catalana d'Aqüicultura, Antoni Marzoa, que va ser un dels pioners a muntar la piscifactoria d'Arenys de Mar, explica que la capacitat productiva i l'empenta empresarial han trobat entrebancs que han fet que es quedessin pel camí. Per començar la política comunitària de Brussel·les va provocar que molts inversors marxessin cap a altres comunitats autònomes més premiades pel que fa als ajuts a l'hora d'instal·lar-se. A finals dels noranta la crisi del mercat d'espècies com ara l'orada i el llobarro tampoc no va facilitar les coses a les explotacions catalanes. No només això, sinó que forts temporals van malmetre algunes de les instal·lacions, com ara la d'Arenys de Mar. “Van ser les primeres bufetades d'un discurs interessat per dir que aquí no era un bon lloc per instal·lar-se per l'onatge i la temperatura de l'aigua, encara que s'ha vist que no és així”, explica Marzoa. Ara falta, però, “reanimar” el sector i sobretot inversors que continuen tenint més facilitats en altres punts més allunyats de la costa catalana.
Per encarar el futur el sector fa temps que reclama a l'administració un pla estratègic preferent. La directora general de Pesca, Mercè Santmartí, explica que ja s'està treballant per recopilar tot el que s'ha fet fins ara. “S'ha treballat de manera molt atomitzada i ara és el moment d'escoltar els pocs que en saben, perquè és cert que no se'ls ha fet prou cas en moments determinats”, explica. Tot i que reconeix que els resultats seran a llarg termini abans no es tornin a instal·lar noves activitats. Segons va explicar la directora general, s'estan fent gestions per reactivar la plataforma del Masnou i recuperar també la de Vilanova i la Geltrú. La intenció és mirar de renovar les concessions de les piscifactories abans no caduquin. Flexibilitzar els cànons que s'apliquen segons la llei de costes per ocupació del domini públic és una altra de les reivindicacions del sector, ja que crea greuges comparatius segons la zona.
L'elevat consum de peix al nostre país, amb un mercat propi que s'ha de proveir en més del 80% amb productes de fora, fa preveure que l'aqüicultura és un sector de futur. El repte serà engrescar els inversors i donar l'empenta empresarial per no deixar perdre els coneixements tècnics i científic i les bones condicions geogràfiques. El volum d'orada, llobarro i tonyina que es va produir a la costa catalana l'any 2010 va ser de 2.484 tones, un 10% menys respecte a l'any anterior.