La Barcelona “xinesa”
Fa tot just un parell de setmanes, la ciutat de Barcelona acollia una original festa popular al Moll de la Fusta per donar la benvinguda al nou any xinès del drac. Prèviament el president Mas havia participat en un acte festiu vespertí amb la comunitat xinesa a Catalunya. Tot plegat marca una nova iniciativa per atraure el capital xinès cap a casa nostra, després de la cimera China at Barcelona del mes d'octubre passat i altres trobades organitzades per l'Ajuntament i la Casa Àsia.
L'ofensiva xinesa del govern català hauria d'esborrar la imatge del darrer període del tripartit, quan ni el viatge llampec del president Montilla serví per desencallar una suposada inversió de Chery en una nova fàbrica de cotxes. Aquell viatge d'un parell de dies guarda tristos paral·lelismes amb el fatal desenllaç de l'aventura de Spanair, culminada també amb el desplaçament d'un conseller a Qatar. A més de servir-nos per dosificar millor l'esforç dels nostres governants, aquestes experiències ens demostren la complexitat de tractar amb inversors de mercats emergents, amb criteris i condicionants particulars i no sempre ben entesos.
Recentment es presentava a la Universitat d'Anvers un primer estudi sobre les empreses xineses a Europa, elaborat sobre més de 3.000 filials de capital xinès arreu del continent. L'informe constata el dinamisme d'aquest capital, que s'ha multiplicat per 32 del 2003 al 2010, però que encara representa només el 0,21% de la inversió rebuda a Europa. Es confirma que les filials xineses són de mida petita, amb una mitjana de 15 treballadors i forta presència als serveis, la distribució i la manufactura. Els països amb major presència dels inversors xinesos són Alemanya, el Regne Unit, França i Rússia.
La relació entre inversió xinesa i comunitats xineses a Europa s'ha demostrat com a molt positiva. Ciutats com ara Hamburg, París i Londres lideren no només la presència de xinesos d'ultramar, sinó també la de les inversions xineses a Europa. Les connexions logístiques, la presència de clients, els serveis financers i la fiscalitat, són també factors importants per als xinesos. Per aquest motiu, el gegant del vehicle elèctric BYD establí la seva seu europea a Rotterdam, el port de més tràfic amb la Xina i jurisdicció de baixa imposició. D'altra banda, les grans companyies de telecomunicacions xineses, ZTE i Huawei, han creat centenars de llocs de treball a Madrid per la proximitat amb Telefónica, client al qual serveixen Espanya i l'Amèrica Llatina.
Els avantatges de Barcelona i Catalunya són força evidents en el pla logístic, tal com s'ha demostrat en l'anunci de la instal·lació al Vallès d'un centre logístic de la xinesa Sunfor Light. Altres elements, com ara la fiscalitat i la presència de grans clients, no ens acompanyen i caldrà compensar-los d'una altra manera. És per això una excel·lent idea implicar la comunitat xinesa local i crear un marc “agradable” per als negocis dels xinesos. No hi ha millor manera de començar aquesta iniciativa que celebrant l'arribada de l'any del drac, símbol d'ambició, confiança i empenta, just el que ens cal en aquests temps de crisi i que faríem bé d'aprendre dels xinesos.
