Territori vedat als ordinadors

A mitjan 2010 la Generalitat aprovava una sèrie d'ajuts per “fomentar l'actualització i modernització de la logística d'informació de les llotges de contractació de productes agraris”. Es tractava de subvencionar l'adquisició d'equips informàtics, telefònics fixos i perifèrics i la instal·lació de programes informàtics per millorar el seguiment de les transaccions comercials realitzades a les llotges. No és fàcil.

“Aquest és un món molt tradicional i les noves eines hi entren molt a poc a poc.” Ho diu Joan Josep Sardà, secretari de la Llotja de Reus, quan se li pregunta sobre la possibilitat d'introduir noves tecnologies per agilitzar el funcionament de la llotja. Malgrat que apunta que Reus és un referent a àmbit estatal en la fixació de preus del sector avícola: “Aquí cada dilluns es fan el 80% de les operacions del mercat de l'ou a Espanya i, per tant, ve gent des de molt lluny”, també admet que continuen funcionant “igual que fa un segle i mig“. I Reus no és una excepció sinó que la ferum noucentista es respira en la majoria de llotges de contractació. Tan sols a Saragossa (referència en el mercat de la carn de pollastre) han desenvolupat un programa informàtic específic perquè els seus actors negociïn el preu sense necessitat de desplaçar-s'hi en persona. Sardà detalla: “A Saragossa hi participen 40 o 50 operadors de tot l'Estat, entren al sistema a una hora concreta i debaten. Però és una solució poc implantada.”

A Aureli Casabona, president de la Llotja de Cereals de Barcelona, no se li fa gens estrany la mandra que demostren les llotges a adoptar les noves tecnologies per fer les operacions més àgils: “El tracte humà és un factor clau, poder mirar aquella persona als ulls i interpretar què t'està dient.” A la sala de la Casa Llotja de Mar, on cada dimarts es posa preu al cereal, aparentment només hi ha un element que deixa constància que el segle XXI ha entrat per la porta: una pantalla on es projecta a temps real el preu de la cotització del cereal a les llotges de França, el Regne Unit i Chicago.

Eduard Torrent, director gerent de la Cambra de Comerç de Girona i anteriorment secretari de la llotja gironina durant set anys, posa de manifest que el pes del tracte presencial deriva de la pròpia història: “A Girona històricament el dia de llotja coincidia amb el mercat setmanal i servia per fer-hi tractes comercials; ara els tractes es fan cada dia de la setmana i la llotja bàsicament es limita a analitzar l'activitat del sector i a posar uns preus de referència.” Torrent explica que, en aquest sentit, a part del que surti de la taula de preus, la llotja gironina s'ajuda de correus electrònics i missatges SMS per anar recopilant informació del mercat. ¿I no seria possible articular la composició de la taula de preus amb una videoconferència i poder-la fer més participativa? Torrent diu: “Sí, seria una possibilitat, però les discussions es podrien eternitzar”.

També hi ha qui veu les noves tecnologies com un maldecap. Francesc Ollé, conseller delegat de Mercolleida -referència pels preus de la carn de porc a l'Estat-, revela que “la de Lleida és l'única llotja europea que s'autofinança a través de les tarifes que cobra pel servei d'informació”. La informació del mercat, més enllà dels preus de referència, és determinant saber cap a on anirà el sector a curt i mitjà termini. Mercolleida l'ha plasmat en un butlletí de distribució setmanal. La importància de tenir la informació amb immediatesa (hi ha operacions que estan pendents de si el mercat repunta o si els preus van a la baixa) ha portat la llotja a facilitar les anàlisis via fax, SMS o correu electrònic: “Les filtracions són inevitables i hi ha qui es pregunta per què ha de pagar per tenir una informació que surt a internet.” Fa 4 anys MercoLleida tenia uns ingressos anuals de 800.000 euros derivats del servei d'informació. Avui no passen de 450.000.