“L'última pesseta que la guanyi un altre”
Saló de Cònsols de la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Dimarts a les tres de la tarda en plena sessió de la Llotja del Cereal. Malgrat ser l'hora de dinar ningú sembla que tingui pressa. La paciència sempre ha estat bona consellera per fer negocis. I aquí, de negocis, se'n fan. Només l'any passat la Llotja del Cereal va generar 3.000 milions d'euros en transaccions. “En volum d'activitat som la primera llotja de l'Estat espanyol i la segona d'Europa, tot just per darrere de Rotterdam.” Ho explica Aureli Casabona, president de la llotja cerealista i home dedicat a la comercialització de la fruita seca.
Casabona es passeja amunt i avall pel saló i no para de saludar l'un i l'altre. Hi té feina perquè hi ha vora 200 persones interessades a fer operacions de cereals, llegums, pinsos, fruita seca, farines, conserves i productes de sanitat animal. Comerciants, industrials i representants de grans marques com Cargill o Bunge es busquen l'un a l'altre per tancar tractes sense perdre de vista la pantalla que marca la cotització del cereal a les llotges del Regne Unit i França -i a partir de les 16.30 hora local, la de Chicago-.
“Aquí es venen càrregues de vaixells sencers”, apunta el president. No hi ha cap distribució concreta per al personal sinó que, com si fos una reunió informal, els actors caminen per la sala i busquen aquell qui els sembla que els pot fer el millor preu. Molts porten sobres a les mans. Uns sobres que s'intercanvien amb discreció. A dins hi ha factures, xecs o diners en metàl·lic.
Només en una ala del gran saló sembla que hi hagi cert ordre establert. Un parell de fileres de senzilles taules de fusta assenyalen que aquell és el lloc per seure quan arriba l'hora de formalitzar el tracte que s'ha fet de paraula. “Aquí no hi pot seure qualsevol”, alerta una veu el visitant ignorant.
Certament, una petita xapa metàl·lica en un dels laterals de la taula revela que aquell moble té un amo. Domènec Morera, empresari de la Garrotxa, apunta que les taules estan comptades i diu: “Ara pot ser relativament fàcil tenir-ne una però jo vaig estar dos anys en llista d'espera. Un cop vaig tenir taula a la Llotja de Barcelona vaig pensar que era com tenir un pis en propietat.” Enllà de les taules, a peu dret, dos homes sembla que tanquen una operació: “Pensa que França ara està baixant”, adverteix un. No és fàcil, ni probablement educat, sentir les converses: “Nosaltres en diem fer operacions a cau d'orella perquè el que està al costat no té perquè saber a quin preu pagues o et paguen”, diu el president.
A la Llotja s'hi ve a fer negoci i millor vendre quan el gènere cotitza al'alça. Alerta, però, amb especular massa i arriscar-se a una caiguda sobtada. Els entesos diuen que la màxima és “l'última pesseta que la guanyi un altre”.
