Toxo i Méndez prenen mides

Vaga el 29-M? El cor de molts madrilenys diu que sí, però la butxaca i la por de represàlies en una època en què els treballadors se senten funambulistes –el temor de perdre la feina creix a totes les enquestes d'opinió– podria fer trontollar l'èxit de l'aturada. I d'això també en són conscients els sindicats convocants, encara que afirmin que el govern del PP ha aconseguit anar carregant de raó la ciutadania i, aquesta vegada, confiïn que la vaga prevista per a finals de mes no tingui el tebi ressò de la protesta del 2010 contra la reforma laboral impulsada per Zapatero. Estan convençuts que la prova de força que ahir van tornar a exhibir als carrers de Madrid els avala. De fet, la consigna més corejada va ser “contra la reforma, vaga general”.

Però, més enllà de la gran afluència que va col·lapsar el centre de Madrid –els convocants parlaven de mig milió de persones i la policia local ho va rebaixar a 30.000– més d'un va confessar que necessita sortir al carrer per “buidar el pap”. Però una cosa és fer-ho un diumenge, i en família, i l'altra retratar-se davant l'empresa. “Malgrat que pensem que ara és més necessària que mai”, es va lamentar una parella que es dirigia a la Puerta de Alcalá amb el seu fill de dos anys.

Tot i així, l'ambient general de la protesta d'ahir a la capital de l'Estat era la d'escalfar motors de cara la vaga. Els secretaris generals de CCOO i la UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, van centrar els seus missatges a encoratjar la ciutadania a participar en la convocatòria del 29-M. “Només s'ha de tenir por de la pròpia por”, va reblar Méndez, mentre Toxo exigia al PP que deixi d'amenaçar els treballadors i avisava que, precisament, la reforma laboral està feta, per reduir drets i empobrir el preu de la feina. La tesi principal és que, quan passi la crisi, els efectes nocius de la reforma perduraran. De fet, van remarcar que aquest és l'objectiu de la reforma: assetjar el treballador, i no pas combatre l'atur. Per això van avisar el president espanyol, Mariano Rajoy, que, si vol tenir pau als carrers i dins de les empreses, s'haurà d'asseure a negociar per rebaixar la duresa de la reforma. Si no és així, garanteixen que després del 29-M, la protesta continuarà. I, en tot cas, vam recomanar a Rajoy “que miri cap a Grècia i Itàlia”, no sigui que en poc temps se li acabi el crèdit i acabi sent substituït per un equip de tecnòcrates.

Les dues principals centrals sindicals de l'Estat necessiten prendre mides a la seva capacitat d'engrescar els treballadors en un moment en què la pressió ambiental que s'està generant en l'àmbit polític els és molt desfavorable. Fins i tot, membres del 15-M van fer acte de presència ahir a la manifestació per recordar que ni CCOO ni la UGT els representen. En aquest sentit, al llarg del recorregut hi va haver tensió entre simpatitzants sindicals i membres d'altres plataformes que impedien el pas de Toxo i Méndez fins a la tribuna des de la qual, amb cert retard, es van poder dirigir als manifestants.