Els nous immigrants

Del “Vine a Alemanya, Pepe” a... On som? On anem? Els espanyols sabem bastant sobre el fet d'emigrar i immigrar, i d'exilis: de I cap a A. Però això era abans, ara les coses van d'una altra manera.

Abans, quan no havia possibilitats en un lloc, la població se n'anava a un altre. Europa en sap molt d'això, i Irlanda, moltíssim. La gent se n'anava a un altre lloc perquè en aquest altre indret tenien possibilitats: n'hi mancaven a l'origen, i les tenien per sempre. Tot estava per fer i aquestes persones emigrades eren les que havien de fer-ho: podien, havien de fer-ho i, a canvi, obtenien una estabilitat impossible allà d'on venien. I després, amb el temps, alguns tornaven. Els indians, sí, però no només ells.

D'això ja fa temps, i res d'això ara és així. Ja, és un tema de formació, de possibilitats, de tenir un contracte, i una residència, però no només això. De fet, això podria traduir-se a termes actuals, la gran diferència, però, és el caràcter temporal de les coses perquè ara hi ha un excés de tot.

Fa uns anys es va encunyar el concepte d'economia ingràvida, d'economia líquida; van ser, però ara ja ni tan sols són, perquè les bases sobre les quals se sostenien aquestes economies han deixat de ser. Avui penso que cabria parlar de l'economia a termini fix: algú necessita a algú per fer alguna cosa en un moment donat i sota unes determinades circumstàncies, i després..., adéu.

I ara? Recupero la idea: “Trossets de treball”, i aquesta serà la vida laboral de moltes joves, de molts joves. Amb tot el que comporta: consum, recaptació fiscal, cotitzacions socials... Serà una constant viure al dia i per a molts serà l'habitual: un tema d'opcions.

Aquests seran els nous immigrants: dintre de si mateixos en un escenari d'excés de capacitat i d'excedent de tot. I també de factor treball, naturalment.