El govern espanyol tanca la porta a negociar cap dels pilars de la reforma

Més enllà d'haver rebut la ministra de Treball, Fátima Báñez, com una heroïna –dedicant-li una ovació quan va entrar a l'hemicicle–, el govern i els diputats de Mariano Rajoy van procurar no exhibir les actituds de menysteniment envers els treballadors en vaga que al seu dia va tenir l'equip de José María Aznar durant l'aturada del 2002. Però una cosa són les formes i l'altra, el fons, ja que, també a diferència de llavors –quan Aznar va haver d'abandonar la prepotència i posar-se a negociar els pilars fonamentals de la seva reforma laboral–, l'executiu de Rajoy ja ha sentenciat que en aquesta ocasió no tocarà cap punt “troncal” de la seva polèmica modificació de les normes laborals.

Mentre que Rajoy defugia fer declaracions sobre la protesta, Báñez va ser l'encarregada de comparèixer davant la premsa per deixar constància que l'afany reformista del govern espanyol “és imparable”, i procurava minimitzar el seguiment de l'aturada convocada pels sindicats. És per això que l'oferta de col·laboració per negociar aspectes molt puntuals de la reforma es limita a l'àmbit parlamentari –no a la mesa del diàleg social– i, en tot cas, als grups que ja hi donen suport, entre els quals hi ha CiU, UPN i FAC. “Intentarem introduir les propostes que millorin i enriqueixin el text”, concloïa. El marge en aquest assumpte, però, “és molt escàs”, per no dir pràcticament nul, segons admetien altres fonts del govern de Rajoy: “No volem ser prepotents; simplement no tenim cap capacitat de maniobra.”

Tot i que en cap moment es va paralitzar, la vaga va marcar l'activitat al Congrés, en un ple que es va allargar fins a les quatre de la tarda. En absència dels diputats d'IU, ICV, EUiA, CHA, Amaiur, ERC, BNG, Compromís i NC en les intervencions del matí, el PSOE i el PP van capitalitzar l'estira-i-arronsa sobre els efectes de la reforma i la protesta dels treballadors.