Ajudar més gent amb menys diners
Les entitats d'ajuda social temen per la seva continuïtat a conseqüència de la disminució del finançament públic i privat
La Taula del Tercer Sector Social -7.500 entitats no governamentals i no lucratives que tenen 1,7 milions de destinataris- es va queixar l'any passat de la retallada de recursos per abordar els efectes de la crisi, assegurant que la disminució del finançament públic, la davallada de dotació econòmica de les obres socials de les caixes, la caiguda de finançament del sector privat i els ensurts sobre pagaments a les entitats per mancances de tresoreria no avisades “estan fent difícil en molts casos el manteniment de l'activitat assistencial, i en alguns, estan plantejant un horitzó de desaparició de l'entitat a curt o mitjà termini”.
El gener, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va voler mostrar el compromís del govern en la lluita contra la pobresa explicant que el 2012 es destinaran 427 milions d'euros a accions per afavorir la inclusió social, en partides que van des de les ajudes per a menjador escolar fins a la renda mínima d'inserció i un increment de les subvencions per a entitats socials. En un context de retallades pressupostàries, va explicar que s'augmenten un 3,5%, fins a 152,6 milions d'euros, els diners destinats a accions contra l'exclusió social, però a la taula no li quadren els números i calcula que entre les ajudes al lloguer i la renda mínima d'inserció s'han retallat 30 milions d'euros.
El Parlament va rebutjar el 17 de març, amb els vots de CiU i el PP, l'elaboració d'un pla de xoc per descol·lapsar els expedients pendents de la renda mínima d'inserció (RMI), que, segons els càlculs del PSC, afecten unes 10.000 persones. Els socialistes pensen que la situació és pitjor que a l'agost, quan es va provocar un caos pagant amb xec nominatiu i no pas per transferència per controlar si els beneficiaris hi tenien dret, en un procés que va acabar amb la retirada de la paga (de 420 euros mensuals de mitjana) a 4.521 persones. A final de 2010 cobraven aquesta prestació 30.284 persones i un any després ho feien 24.765, després de la reforma aprovada l'agost segons la qual cal tenir dos anys de residència a Catalunya per poder cobrar-la i es limita la seva durada a cinc anys. La finalització de prestacions com el subsidi d'atur o la RMI és un dels principals motius pels quals empitjoren les condicions de vida de les persones ateses per la Creu Roja: la meitat dels usuaris dels programes de lluita contra la pobresa i l'exclusió social d'aquesta entitat consideren que la seva situació va empitjorar per aquest motiu entre juliol i desembre. A més, a causa de la llarga durada de la crisi, s'està esgotant la xarxa de suport dels familiars, amb els quals podien comptar a final d'any només un 17%.
La RMI va néixer com una ajuda a la inserció social, però amb la durada de la crisi hi han acabat accedint persones que han esgotat les prestacions per atur però que no tenen cap patologia social. Les entitats socials es queixen que amb els canvis s'aboca les persones que deixen de cobrar la prestació d'atur a haver de viure en la pobresa absoluta durant un any.
La renda mínima d'inserció és la referència per a una iniciativa d'Aigües de Barcelona (Agbar), que eximirà les famílies que la cobren de pagar el consum, sempre que no superi els 27 metres cúbics cada tres mesos, que és el mínim necessari per cobrir les necessitats bàsiques. Una altra mesura recent d'ajuda a desocupats, en aquests cas d'iniciativa pública, ha estat la introducció de descomptes de fins al 80% en els títols de transports de llarga durada, que beneficia unes 200.000 persones a tot Catalunya.
Pel que fa als desnonaments, s'estan produint un seguit d'acords municipals de no liquidar la plusvàlua per canvi de propietat als que perdin l'habitatge per execució hipotecària o entrega en dació. Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Sant Cugat del Vallès i Lleida són algunes de les poblacions on s'han pres acords en aquest sentit.
