Són equitatius, els pressupostos?
Perquè uns pressupostos siguin equitatius cal que siguin justos. És a dir, que els sacrificis recaiguin sobretot en els que tenen més recursos. Repassant els pressupostos de l'Estat, en l'apartat de la despesa s'observa que, en línies generals, s'ha optat per no perjudicar els més febles. Vegem alguns exemples. Es mantenen els subsidis d'atur. Altres països, en canvi, han optat per reduir el període de prestació del subsidi en creure que moltes persones no es posen a buscar feina de manera activa fins que falten pocs mesos perquè s'acabi la prestació. Hi ha països que han posat més condicions per poder rebre la prestació (prohibició de rebutjar feines, obligació de dedicar la jornada laboral a millorar la capacitació...). També hi ha països que ho posen més difícil als que treballen en negre, així eviten el que passa a Espanya, on conviuen 5 milions d'aturats amb 4 milions de persones que treballen en l'economia submergida, segons dades de Funcas. Segons aquesta font, l'economia submergida representa el 24% del PIB. D'altra banda, augmenten les pensions, tot i que menys que la inflació. En canvi, els sous dels funcionaris es congelen. En el cas dels alts càrrecs del sector públic s'han previst reduccions salarials que arriben al 30% en alguns casos.
On hi ha grans retallades és en els ministeris (16,9%). La reducció és major en ministeris relacionats amb l'economia productiva, com ara Indústria (-31,9%) i Foment (-34%). Per tant, això farà caure l'activitat en els sectors econòmics afectats. En canvi, la reducció és menor en Defensa (-8,8%), Interior (-4,3%), Presidència (3,8%) i Casa Reial (-2%), per exemple. Un altre tema preocupant és la reducció del 25% de la inversió en R+D. Si una cosa ha quedat clara des que va punxar la bombolla immobiliària és que hem de canviar el model productiu i moltes empreses han d'innovar en processos i productes, i això requereix més R+D.
Pel cantó dels ingressos, sembla que les pujades d'impostos afecten els que més tenen. Per exemple, la pujada de l'IRPF aprovada el desembre passat s'ha fet de manera progressiva. Així, en les rendes baixes quasi no ha variat, mentre que en les rendes altes l'increment del tipus arriba al 7%. L'eliminació de deduccions i desgravacions en l'impost de societats afecta sobretot les grans empreses. D'acord amb el darrer Informe Anual de l'Empresa Catalana que publiquen la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament d'Economia i Coneixement, la gran empresa és la que està augmentant més en beneficis des de l'any 2010.
En conclusió, amb aquests pressupostos s'intenta que els sacrificis afectin menys els més febles. Un altre tema és si són justos per a Catalunya.
És una mala notícia que l'Estat no atengui el compromís de pagar els 759 milions pendents del 2008 i els 219 milions del 2009.
