La pilota

Fa uns anys, en especial a finals de mes, algunes empreses, per poder fer front als venciments, havien de recórrer al girament i descompte encadenat de lletres, el que es coneixia com fer una “pilota”. Qui rebia aquí al final era el banc, ja que al darrere no hi havia cap substrat de negoci real; és a dir, el que ara han fet tots els malvats a gran escala, però en un nivell més casolà. Nosaltres fent petites trapelleries i ja veieu com ens l'han tornada aquests artistes internacionals del paper mullat!

Reus ha estat històricament una plaça on els bancaris, que no pas banquers, han patit molt perquè sempre els hi hem fet passar molt magres. Els exportadors han ofert mestratge gratuït a generacions d'empleats de banca. S'ha perdut, però, i és una llàstima, l'arrelada tradició de la fugida de nit a Andorra del director de l'oficina bancària. De fet, com s'ha demostrat empíricament, gran part del progrés del “país dels Pirineus” l'han llaurat aquests moderns Robin Hood del Baix Camp.

Però el que et deixa garratibat és que ara tots els governs, i el primer el de la Generalitat, facin la “pilota” amb això del deute i que a tothom li sembli normal. El fotut és que quan ho feien els nostres empresaris “exemplars” rebien els bancs, i ara, ja ho veieu, els qui rebrem serem tots nosaltres.