‘Moguda' immobiliària

Ho sap tothom i és profecia: la venda de pisos està més que aturada. A Dalt de la Vila o a Baix a Mar, les promocions immobiliàries no tenen sortida, quan les hipoteques les han fetes hivernar i els préstecs sobrepassen l'altura dels núvols. L'oferta d'habitatges és al carrer, però la demanda quasi no existeix i aquest darrer cap de setmana la ciutat Badalona ha organitzat una bonica primera Fira Immobiliària, amb magnífiques maquetes i un munt de revistes setinades que mostren la magnitud de la moguda.

Del tràgic moment de la construcció i la venda de pisos, la façana marítima, a l'entorn del port, n'és l'exemple més clar: els habitatges acabats desafien el no-res i un munt de parcel·les presenten les despulles de les obres inacabades o ni tan sols iniciades. Però, darrerament, l'alcalde Garcia Albiol vol vendre una imatge d'optimisme, parlant arreu del fet que hi ha una reactivació del sector i que dues promotores (Level i Corp) es disposen a començar importants operacions que posaran al mercat uns dos-cents habitatges. L'alcalde està exultant, perquè preveu un beneficiós moviment econòmic a la ciutat i, al mateix temps, una millora de la zona del port, que bona falta fa.

En aquest context, al ple municipal del març, l'equip de govern va presentar la proposta de reforma del projecte de construcció de la façana, a tocar de les instal·lacions portuàries, on el 2006 s'havia dibuixat la construcció de 2.170 habitatges, sense que fins avui no se n'hagi aixecat cap, amb una altra proposta que permet construir-ne 3.193 (1.023 més), sense augmentar el volum total autoritzat, de tal manera que la modificació consisteix a canviar la proposta dels pisos programats, que passarien a ser de menys de 90 m² en lloc dels 130 m² dibuixats anteriorment. La modificació del projecte és moguda pel fet que preveu una venda més llaminera en pisos més petits i més barats. El que hi ha al darrere de tota l'operació és a la nebulosa que tantes vegades presideix els negocis immobiliaris.

El tema és sobre la taula, després que tots els grups municipals presentessin les seves objeccions a l'operació, complicat per la debilitat del govern municipal, en què fàcilment els populars poden quedar en minoria. El projecte no és tan senzill, quan el moment de la construcció no preveu mogudes miraculoses, però, a més, fins i tot suposant que algú arrisqués en una inversió d'aquesta envergadura, cal pensar en l'impacte que significaria per a la zona un canvi important d'habitatges, sense preveure els serveis necessaris ni els espais verds compensatoris. Urbanitzar la zona i pensar en els equipaments significa uns costos importants i cal veure qui pagarà les misses.