Incompetents per gestionar les competències
La transició a un model econòmic que situa el talent com un factor competitiu de primer nivell evidencia greus dèficits per detectar i potenciar les habilitats especials a l'escola i a l'empresa
Cal reorientar el sistema educatiu per conrear determinades aptituds en el jovent
Els dèficits són més flagrants entre els infants amb capacitats excepcionals
Sovint el talent està a casa i no cal sortir a buscar-lo, però té dificultat per emergir
Som un país que no dóna gaire oportunitats perquè el talent es manifesti
“El talent està amagat i s'ha d'anar a buscar”, assegura Tita Omacini, cap de l'àrea de desenvolupament de Desigual. Fa cap a tres anys, aquesta firma de moda va posar en marxa un programa per seleccionar i ajudar a créixer treballadors que demostressin que tenen un gran potencial de desenvolupament. Cal pensar que en una dècada, a Desigual han tingut un creixement internacional espectacular i han passat de facturar 8 milions d'euros a 560 milions, i d'una plantilla de 170 persones el 2004, a una de 3.527, el 2011, amb una mitjana d'edat de 26 anys. Davant la perspectiva de continuar l'expansió i en coherència amb la filosofia interna de situar el desenvolupament dels treballadors com un eix estratègic del negoci, van agafar el llistat de treballadors i van sortir a la caça del talent amagat.
Inspirant-se en l'anunci que l'aventurer Ernest Shackleton va publicar en el diari The Times per buscar tripulació per la seva expedició del 1914 a l'Antàrtida, els responsables de personal de Desigual van enviar un missatge misteriós per correu postal a cada treballador, en què anunciaven que necessitaven persones per una aventura de canvi, plena de desafiaments i sense remuneració addicional, però amb la recompensa d'un creixement personal i professional. Un total de 130 persones van respondre a la crida, 53 van ser preseleccionats, i 11 que van demostrar que tenien unes condicions especial van ser admesos en un projecte de formació i coatching a mida. Tres anys després d'aquest “viatge”, els “tripulants” els han promocionats i ocupen càrrecs de més responsabilitats en l'empresa, segons explica Omacini, que el 18 d'abril passat va participar en una jornada organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona sobre el talent com a motor econòmic.
El projecte Shaklenton ha ajudat a fer que la marca de moda automatitzi mecanismes que fan emergir el talent fins ara submergit. La primera lliçó que es pot extreure d'aquesta experiència és que sovint hi ha el talent a casa i no cal sortir a buscar-lo. La segona és que el talent no és tímid, sinó que simplement no té mecanismes d'expressió. Malauradament l'entorn inhibeix i malbarata aquest bé tan preuat.
MODEL.
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, diu que tot requereix un canvi de mentalitat a què l'escola ha de contribuir decisivament. Hi afegeix que el govern ha emprés un “canvi d'orientació del sistema educatiu per conrear determinades aptituds entre els joves”. Bàsicament és tracta d'incorporar en el currículum escolar de primària, secundària i formació professional mecanismes pedagògics -formatius i psicològics- que valorin aspectes com la iniciativa, l'assumpció del risc, el treball en equip, la construcció de xarxes, la creativitat i l'esperit innovador. “L'escola catalana va vincular fa uns cent anys la formació amb la generació de riquesa i de llocs de treball, i ara necessitem recuperar aquell nexe que s'ha anat perdent”, destaca Rigau.
En aquest cas, el que vol el govern és estimular el talent emprenedor al llarg de tot el període formatiu del jove, amb especial èmfasi en l'etapa prèvia a l'entrada en el mercat laboral, amb un programa d'empresa i iniciativa emprenedora a FP, la creació d'una xarxa d'emprenedoria i animant els centres de formació perquè creïn vivers d'empreses. “Abans la gent es preguntava «com et guanyes la vida?» i ara «en què treballes»; hem d'aspirar que la gent es guanyi la vida”, remarca la consellera d'Ensenyament.
L'EMPRESA.
El CRECIM pretén fomentar les vocacions científiques i tècniques entre els més joves, perquè entenen que és la via per ser més competitius, però no deixa de ser un mecanisme per fer aflorar el talent. A través de visites a plantes productives i la realització de treballs, els alumnes comencen a veure l'empresa com una institució bàsica per al desenvolupament de la societat. Roser Pintó, directora del CRECIM, pensa que calen més iniciatives d'aquest tipus per fer la transició de “l'economia del capital a del talent”.
David Atzet, un professor de l'IES d'Auro de Santpedor que ha participat en aquest programa, posa l'èmfasi en la transformació que experimenta l'alumne amb una visita a una fàbrica: “L'adolescent canvia la seva visió del món productiu i l'empresa deixa de ser una capsa perduda en un polígon industrial”; una activitat senzilla amb un alt rendiment. Però Atzet lamenta la falta d'eines que els docents tenen per identificar el talent en les seves aules: “Necessitem obrir com més canals de detecció millor perquè no quedi amagat en un pupitre, Quant de talent que s'està perdent!”, es queixa.
En els mateixos termes d'expressa Ricard Coma, director de la Fundació BCN Formació Professional, impulsada per l'Ajuntament de Barcelona: “Som un país que no dóna gaire oportunitats”, afirma. Aquesta institució també té la missió d'estimular l'aparició del talent, en aquest cas, en fases més avançades del sistema formatiu. Organitzen premis d'emprenedoria, beques per a estades en empreses, concursos i activitats per estimular la mobilitat europea, en definitiva, oportunitats perquè el talent es pugui manifestar. Coma situa la greu falta d'instruments que provoquin l'aparició del talent com un dels mals del nostre model econòmic.
ALT RENDIMENT.
Bartolomé Olivares, fundador d'una empresa que avui dóna feina a 20 persones a l'Estat espanyol, els Estats Units i el Brasil, va ser un nen problemàtic -va passar per sis escoles abans de fer set anys- fins que va rebre el suport de la Fundació Javier Berché. Afirma que va ser víctima d'un sistema formatiu i professional que no sap detectar i potenciar el talent dels joves com ell: “La meva empresa no cau en l'error de no permetre que el talent es pugui desenvolupar”, diu.
Berché fa una crida als empresaris perquè pressionin les institucions públiques perquè facin una aposta per l'excel·lència en la formació. El creador de la fundació que porta el seu nom pensa que el nou entorn econòmic reclama una escola que sàpiga gestionar el coneixement, per la qual cosa “no hi ha cap altre camí que fer les coses de manera diferent a com s'estan fent”.
INNAT O ADQUIRIT.
I tot i que la detecció precoç és un factor important, no ho és menys el fet que les empreses també construeixin models perquè el talent adult emergeixi. En aquest sentit, Josep Manuel Basáñez, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, reclama mesures de sensibilització de les empreses per tal que implementin sistemes de formació i detecció del talent en les seves organitzacions.
“El sistema educatiu ha de variar l'actitud amb l'empresa”
Francesc Muñoz
Hi ha molts programes i projectes que posen de manifest que la societat percep que hi ha un problema. Segurament el proper pas seria endreçar-les i incorporar-les en el nostre full de ruta d'una manera més integrada.
L'educador té un paper molt important en la detecció d'aquestes habilitats, però segurament no té les eines adequades i el sistema educatiu les hi hauria de proporcionar. També és important que el nostre sistema educatiu disposi de metodologies d'acompanyament que fomentin determinades capacitats. Com per exemple, la creativitat, si realment volem ser un referent en recerca i innovació, o bé l'actitud emprenedora, per tal que es creïn més empreses. Ara el govern de la Generalitat ha introduït l'emprenedoria a les escoles i és un pas interessant, però encara estem més en la fase de declaracions i expressió de voluntats.
No. Potser caldria començar a fer, a tota la societat en conjunt, discursos positius entorn del món de l'empresa i el que implica la cultura de l'esforç, de treball en equip i que no és cap cosa feixuga ni antipàtica.
Jo penso que l'empresa ho està, d'implicada. En tot cas és el sistema educatiu el que hauria de mirar d'una altra manera l'empresa. El món de l'empresa ha estat sempre molt obert, entre altres coses perquè és la patidora de no tenir els perfils professionals que demana. La FP és l'exemple més clar d'aquesta implicació, i potser l'assignatura pendent es la formació de grau superior. La Universitat hauria d'haver pensat més en el món de l'empresa.
Ens ha de preocupar tenir les eines per millorar el que tenim. Això significa no oblidar els instruments per detectar aquell talent que surt del normal i que no el frustrem, però sobretot és important establir metodologies d'aprenentatge adequades per al conjunt de la població que finalment és el que més abunda. Si el nostre país aspira a ser un referent en recerca, en innovació, en competitivitat i que les nostres empreses tinguin una dimensió internacional, la base és el talent. Per tant, jo crec que fins i tot ha de ser una decisió col·lectiva dir que el talent es pot adquirir, perquè així ens podem replantejar el nostre model educatiu i quines experiències hem de posar a l'abast. L'alternativa és l'immobilisme si acceptem que la naturalesa ens determini totalment.