SOS de l'Alt Pirineu
La pobre temporada d'esquí fa augmentar la preocupació de les comarques de muntanya pel seu futur, ja que la crisi i les retallades ha evidenciat la fragilitat del seu model econòmic
Veus del territori adverteixen que si no s'actua es retrocedirà dues dècades
La crisis econòmica, l'efecte de les retallades i algun cop de mala fortuna com una pèssima campanya d'esquí han sembrat la preocupació en les comarques de l'Alt Pirineu respecte al seu futur. N'hi ha per a això i per a molt més. Per un motiu o un altre, els principals motors econòmics d'aquest territori estan tocats i molts veuen amenaçats els esforços de les últimes dècades per arrelar la població i atraure riquesa.
Les males notícies se succeeixen des de fa mesos: reducció de freqüències del tren de Lleida a la Pobla de Segur, disminució d'horaris de visita al conjunt de les esglésies de Boí i Taüll i l'amenaça de tancament de l'acadèmia de sotsoficials de Talarn. Però el que concita els principals neguits dels habitants d'aquestes comarques són les estacions d'esquí: Boí i Taüll va presentar concurs de creditors l'abril passat i Espot i Port Ainé han passat a ser gestionades per FGC.
“L'esforç de molts anys no se'n pot anar en orris”, adverteix Joan Peralada, alcalde de la Vall de Boí. En el moment de la posada en marxa del camp de neu, el 1988, a la localitat hi havia cap a 600 habitants i només 15 infants a l'escola. La població estava en recessió i s'envellia. Ara són 1.100 habitants, dels quals prop de 70 nens i nenes. A més, s'han creat uns 140 negocis, que estan amenaçats. “És el gran motor de la comarca, suposa el 80% de l'economia a l'hivern”, diu Parelada.
El president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, José Antonio Troguet, també recorda que l'estació dóna feina a cap a 400 persones. “Per una comarca de 4.300 habitants, prescindir de 400 treballs seria catastròfic”, assegura.
Per tot això, no entendrien que l'estació, que ara està sota tutela judicial, no refloti, i demanen suport de la Generalitat. “Cal una gestió pública, almenys d'un any, per sortir del sot, però el futur ha de ser privat”, diu Parelada. L'estació va presentar un concurs de creditors amb un passiu de 40 milions d'euros, bàsicament amb l'Institut Català de Finances i diverses entitats financeres, i uns 62 milions d'actiu.
Troguet hi afegeix que en el procés de reflotament els terminis són claus i fixa el final d'agost com a data límit per una solució, ja que al setembre s'han de posar en marxa els treballs de manteniment i la comercialització.
RETALLADES.
Qui és molt crític amb l'actuació del govern en el cas de les estacions pallareses d'Espot i Port Ainé és Ramon Aytés, responsable de l'Hotel Pessets de Sort, amb 150 anys d'història, i un dels empresaris locals que tenia la gestió Gran Pallars, que aplega els dominis esquiables d'Espot i Port Ainé. El juliol del 2011, ICF, propietari de les estacions va traslladar la gestió a FGC, que ha presentat un pla estratègic per equilibrar els comptes en un termini de quatre anys. “Va ser un canvi de titularitat traumàtic i injustificat perquè les pèrdues eren assumibles”, lamenta Aytés, que pensa que això ha repercutit en una temporada d'hivern deplorable perquè no es va poder preparar adequadament.
Jaume Montaner, conseller del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, reconeix que aquesta ha estat la pitjor temporada que es recorda, sobretot perquè la percepció dels esquiadors era que no hi havia neu: “La situació és nefasta, ha estat un any molt negre”, diu, i coincideix amb Aytés que és fonamental apostar pel producte turístic de l'estiu. En aquest sentit reclama el suport del govern per “vendre” el Pirineu a l'exterior. Però Montaner assenyala que restriccions en la connectivitat, com la que afecta la línia de tren entre Lleida i la Pobla de Segur, no hi ajuden.
Quimet Cortés, portaveu de la plataforma Volem lo Tren, contrària a la reducció de tres a un viatge diari en aquesta línia, subratlla que els passatgers que ha perdut el tren no els ha absorbit l'autobús, sinó el transport privat, o que simplement s'han deixat de fer. “El sentiment general és d'abandonament del territori i que hi ha un replegament centralista de Barcelona”, diu.
1 L'acadèmia militar de Talarn
L'exercit ha anunciat la intenció de tancar o limitar l'activitat de l'acadèmia. Amb un centenar de llocs de treball, cap altra empresa no genera tanta ocupació.
2 L'estació d'esquí de Boí Taüll
L'estació està en una situació de concurs de creditors des de l'abril. Poc abans, l'empresa havia presentat un ERO que afectava 90 treballadors. La comarca espera que reobri.
3 El conjunt romànic de la Vall de Boí
Les restriccions pressupostàries van causar la presentació d'un ERO que va afectar 12 treballadors i va fer tancar a estones esglésies declarades Patrimoni de la Humanitat.
4 Gran Pallars: Espot Esquí i Port Ainé
Després d'un canvi sobtat en la gestió, que de mans privades ha passat a FGC, el domini ha tingut una temporada d'esquí pèssima per la falta de nevades.
5 Línia de tren entre Lleida i la Pobla
En les freqüències de trens en aquesta línia de titularitat de la Generalitat s'ha passat de 3 diàries a 1. Només l'anomenat Tren dels Llacs, de caràcter turístic, manté el ritme.