Una de les grans explotacions lleteres gironines, en perill
Produeix 22.000 litres diaris que els paguen per sota del preu de mercat de llet crua, després que van denunciar el contracte que tenien amb CAPSA
Cap altra indústria els vol comprar la llet que produeixen
Peñasanta assegura que
els fan un favor recollint-la
Can Feliu de Campllong, una de les explotacions lleteres més importants de Catalunya, i per extensió del mercat espanyol, està passant per una situació delicadíssima. Des de l'1 d'abril d'aquest any, els 22.000 litres de llet que produeix diàriament li són pagats molt per sota del preu que rebia l'any passat, una mitjana d'uns 76 euros de menys per tona, a preu de llet en pols, de manera que l'explotació és deficitària i això la podria portar en poques setmanes a una situació irreversible.
Els fets es remunten a finals de l'any passat. Can Feliu de Campllong (anteriorment Via Lactea 2001 SL-Leche) tenia signat un contracte de subministrament de llet de vaca amb Corporación Alimentaria Peñasanta (CAPSA), empresa amb seu a Siero, Astúries i amb planta a Vidreres (Selva). Aquest contracte establia que la indústria, que comercialitza les marques Central Lechera Asturiana, Ato i Larsa, els comprava fins a un màxim de 6.929 tones de llet crua a l'any i establia uns preus de pagament que es revisaven trimestralment. El preu de la tona de llet els darrers tres mesos de l'any 2011 i els tres primers del 2012 va ser de 341,57 euros la tona. El mateix contracte establia que si hi hagués excedents de recollida de llet, aquesta es transformaria en producte industrial, es valoraria a preu molt menor i repercutiria en el ramader el cost de la producció, que es descomptaria del preu pagat per la llet crua. El contracte tenia una durada indefinida, però qualsevol de les dues parts el podia denunciar tres mesos abans de cada 31 de març. El 20 de desembre del 2011, i a causa dels increments del preu de producció, el representant de Can Feliu va comunicar als director general de CAPSA, José Armando Tellado, la seva intenció de resoldre el contracte que havien signat. En el mateix escrit, Jordi Codina, representant legal de Can Feliu, va deixar clar que volien tornar a signar un nou contracte a partir de l'1 d'abril. Evidentment la intenció era obtenir un millor preu per l'explotació. Un mes més tard, el 24 de gener, Corporació Alimentaria Peñasanta els va comunicar que havien rebut la carta, que donaven per resolt el contracte i que, a excepció que se signés un nou contracte, els deixarien de recollir la llet a partir de l'1 d'abril.
Van passar els dies i va quedar clar que CAPSA no tenia interès a negociar cap contracte. De tal manera que l'1 de març de nou Can Feliu insta CAPSA a negociar recordant que tenen relació comercial des que Peñasanta va comprar la planta de Vidreres. Onze dies després, el director general de CAPSA els comunica que tenen prou volum de llet per a la campanya 2012/13 i que no en necessiten més.
La voluntat de Can Feliu de renegociar el contracte és, sens dubte, la causa del rebuig de Peñasanta. Va ser llavors quan els propietaris de Can Feliu van intentar vendre la seva llet als altres industrials. Però ni Danone, ni Pascual, ni Puleva (del grup Lactalis), ni Iparlat, ni Guissona, els ha acceptat l'oferiment i no han comprat ni un sol litre de llet.
L'1 d'abril, data en què els havien anunciat que CAPSA deixaria de recollir la llet, es va arribar a un acord in extremis a causa de la pressió de la Generalitat, que va intervenir, i d'Unió de Pagesos. CAPSA a partir d'aquell dia recull la llet però en comptes del preu que els havia pagat fins l'any passat, els la paga per fer llet en pols, uns 76 euros de menys per tona del que pagava a la resta del sector. La situació per a Can Feliu és complicada perquè a aquest preu no cobreix ni els costos de producció i s'han vist abocats a unes pèrdues que els poden portar a fer l'explotació inviable si no es troba una solució.
Manuel Reiniero, responsable de comunicació de CAPSA-ATO, assegura que han actuat seguint les lleis del mercat: “Ells van denunciar el contracte de manera unilateral i ara nosaltres no necessitem la seva llet. De tota manera, com a favor, hem acceptat recollir-la a preu de llet en pols, fins que trobin altres industrials que els la comprin”, explica. Can Feliu ho reconeix. Els sindicats, però, denuncien un acord de sotamà de la indústria per fer servir Can Feliu de cap d'esquila i tenir espantat el sector. “No podem seguir així, la situació és insostenible, ens apliquen un correctiu per tenir controlats altres proveïdors”, explica Xavier Codina, apoderat de Can Feliu.
LES XIFRES
LES FRASES
Deficitaris en producció de llet
Jordi GrauEl cas de Can Feliu és extrapolable a tot el sector, que depèn de la indústria. Domènec Vila, director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, reconeix la gravetat del problema per a Can Feliu, però deixa clar que és un conflicte entre privats. “Hem estat parlant amb la indústria per buscar solucions, perquè és un problema concret, puntual, però que ens preocupa molt.” Curiosament l'Estat espanyol és deficitari en producció de llet. Se'n consumeixen 9 milions de tones i, en canvi, se'n produeixen menys de 6 milions a tot l'Estat. La clau és que França en té molts excedents que ven a un cost molt baix, cosa que perjudica els ramaders catalans i espanyols. La compra per part de Lactalis de Puleva i la italiana Parmalat l'ha convertit en primera marca mundial. Unió de Pagesos denuncia la situació i insta l'administració i la indústria a buscar una solució per a Can Feliu. “La situació és delicadíssima i no es pot permetre que, faltant llet, es puguin malmenar 22.000 litres diaris que portarien el productor a la ruïna”, asseguren. I afegeixen: “El sector està en un mal moment i hem de fer pinya, perquè és una qüestió d'estat, tot i que el ministeri no ens fa gaire cas i la indústria pren represàlies per tenir el sector callat.” Fa poc, tres productors empordanesos es van trobar en el mateix cas, però la Cooperativa de Guissona els va comprar la llet.
Sis-centes quaranta vaques adultes
Can Feliu de Campllong ha estat considerada una explotació modèlica i ha obtingut nombrosos premis en concursos morfològics. En l'actualitat l'explotació té 640 vaques adultes, 550 de les quals es munyen i la resta estan a l'espera de parir vedells, alguns dels quals són destinats al mercat de carn. L'explotació està entre les cinc més importants de Catalunya. El sector lleter català passa un moment complicat per la baixa de preus que ha aplicat la indústria. Les grans marques comercials perden quota de mercat en benefici de les marques blanques, que ja copen tres quartes parts del mercat. La situació és paradoxal perquè l'Estat és deficitari en producció de llet. La sortida és integrar-se a la indústria o crear-ne de noves per a la producció de formatges o iogurts. “Ens falta indústria i els productors hauran d'associar-s'hi”, diu la Generalitat. “Ens haurem de plantar per frenar l'entrada de llet de França”, asseguren fonts sindicals.