Economia

Una de freda i una de calenta

Després de començar la setmana amb rebots, dimecres, després dels habituals comentaris de diversos funcionaris alemanys intentant refredar expectatives i la falta d'acord o mesures transcendentals (d'altra banda, una cosa esperada) es va tornar a la decepció i la consegüent retallada, a perdre tot el guanyat i tornar als mínims de la setmana anterior. El tancament de la setmana va ser més positiu, però amb tot per decidir encara. És molt probable que aquesta sigui la tònica dels mercats almenys fins a les eleccions gregues del 17 de juny, la qual cosa permet pensar almenys que no veurem grans pujades, però tampoc fortes baixades.

El pròxim catalitzador o “incertesa positiva” que pugui mantenir alerta els mercats és l'expectativa d'algun tipus d'intervenció del BCE potser conjunta amb la resta de bancs centrals (davant la propensió de la major part dels inversors a mantenir-se infraponderats o curts). Encara que la cimera va quedar curta, sí que s'hi van veure diversos avenços. Sembla que hi hauria una acceptació d'Alemanya més alta pel que fa a una garantia paneuropea per a dipòsits bancaris –clau, sobretot, en cas de sortida de Grècia de l'euro– i, en la mateixa línia, s'hauria discutit una integració més intensa dels reguladors bancaris. Això sí que podria ser un primer pas cap a la possibilitat de recapitalitzar els bancs directament amb els fons de rescat europeus (FEEF i MEDE) sense passar pels estats, la qual cosa seria un catalitzador molt important tant per a Itàlia com per a l'Estat espanyol.

Amb tot, la possibilitat de sortida de Grècia de l'euro continua sent el tema de fons. Per la nostra banda, continuem veient la sortida desordenada i imminent de Grècia de l'euro com a l'escenari menys probable i, en tot cas, el més negatiu a curt termini. Les possibilitats a Grècia són:

Primer, el millor escenari a curt termini continua sent una victòria de l'anterior coalició de govern i una tornada a la situació preelectoral. No obstant això, si bé aquest fet podria implicar un ral·li en els mercats de certa intensitat a curt termini, no tindria prou consistència si no anés acompanyat de més avenços al front europeu.

El segon escenari és que es repeteixi una situació semblant a la de les recents eleccions i que no es pugui formar govern, en aquest cas la Troica mantindria a contracor Grècia i seguiria la situació d'incertesa actual durant unes setmanes més.

L'últim escenari és la sortida de Grècia. Aquesta no és ni tan sols una opció immediata, independentment dels resultats a les eleccions. A banda que no se sap com s'instrumentaria, el caos inicial als mercats seria notable. Al mateix temps, creiem que s'obligaria a mesures definitives per a la resta de la zona euro. Les caigudes i la deterioració macroeconòmica estarien vinculades a la rapidesa de la resposta del BCE i de la UE, que, encara que no fos immediata, si fos l'adequada i impliqués un veritable tallafocs per a l'euro, s'assentarien les bases definitives per a la sortida de la crisi.

En qualsevol cas, és molt probable que en els pròxims dies o setmanes se succeeixin les reunions i cimeres europees d'urgència per perfilar el pla B per contenir el contagi un cop es reconegui que s'ha demanat aquest esforç als països de la UE. Encara que el que en surti podrà suposar un alleugeriment momentani per als mercats, fins a les eleccions gregues la volatilitat serà màxima i el millor que es podria esperar és un cert alleugeriment de les caigudes i una tendència lateral a l'espera dels resultats.

Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.