El miracle dels pans i els peixos

L'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, assegura que amb un nivell d'exigència en la gestió és possible “fer més amb menys” sense comprometre les arques públiques. Aquest municipi del Baix Llobregat, governat pel PSC sense interrupció des del 1978, ha tancat el pressupost del 2011 amb un superàvit d'1,4 milions d'euros i un nivell d'endeutament “acceptable”, segons Díaz, de 29,3 milions d'euros. L'alcaldessa esgrimeix dades de la Diputació de Barcelona i del BBVA per avalar la seva gestió: “La despesa per habitant al municipi és un 33% inferior a la mitjana provincial; el nombre de treballadors públics per miler d'habitants és de 6,94, quan la mitjana catalana és de 13,93 i l'espanyola, de 14,33; la pressió fiscal és baixa, en canvi, el nivell de servei està per sobre dels municipis del nostre entorn”, assegura.

L'alcaldessa reconeix que l'impacte de l'esclat de la bombolla del totxo no ha estat tan determinant com en altres indrets. Esplugues de Llobregat té un terme municipal “petit” i no hi ha hagut gaire espai disponible per a la construcció. Sí que és cert que el pla Caufec, un gran projecte immobiliari que s'havia de fer en l'extrem més proper a Barcelona, va ser víctima de la crisi abans de posar-se en marxa. “No som un municipi d'alt risc, tenim la mateixa població que als anys vuitanta, i si bé els nostres ingressos no van créixer de manera important els anys de bonança, ara tampoc no en notem de manera tan dramàtica la caiguda”, afirma.

Però més enllà de la conjuntura, Díaz pensa que la clau de la salut pressupostària del consistori és l'aposta que a principi de la dècada dels noranta va fer l'equip de govern de l'època per introduir models de qualitat en la gestió pública. Esplugues, assegura Díaz, és un dels pocs ajuntaments que segueixen el model d'excel·lència de l'European Foundation for Quality Management (EFQM). En aquest sentit, Pilar Díaz destaca les figures del gerent i l'interventor, que considera clau per a la implementació de les polítiques.

El pressupost del 2012, de 39,2 milions d'euros, és un 2% inferior al de l'any passat, i mentre que han crescut les partides socials i de promoció econòmica i d'ocupació, s'han reduït les de comunicació i lleure. La inversió també n'ha resultat afectada. El pagament als proveïdors és de prop de 60 dies i no s'han hagut d'acollir al pla de pagament de proveïdors del govern espanyol.

Exinterventor de comptes d'un ajuntament, Pere Regull (CiU), alcalde de Vilafranca des de les eleccions passades, sap molt bé que el superàvit pot ser un recurs comptable que consisteix a inflar una mica algunes partides a l'hora de fer els pressupostos per no picar-s'hi els dits. Amb els maldecaps d'aquests moments, la creativitat comptable es dedica a multiplicar els pans i els peixos. Així, a Vilafranca han pogut tancar l'exercici del 2011 amb un superàvit de 230.000 euros. I això que en aquest cas la crisi de la construcció sí que els ha afectat: d'uns comptes del 2008 de 58 milions d'euros, s'ha passat a uns de 47 milions el 2011. En canvi, les necessitats socials no han deixat de créixer en els últims cinc anys: les ajudes a les famílies han augmentat un 139%, el suport a la dependència, un 50%, i el diner destinat a la infància i les subvencions escolars, un 359%. “En cinc anys les partides pressupostàries han canviat radicalment”, reconeix Regull. Per contrarestar aquest desequilibri, els sous de l'equip de govern s'han reduït un 20%, les dietes, un 80%, i també s'ha suprimit la revista municipal. “L'octubre passat vam preveure una disminució dels ingressos i vam notificar als caps de servei que no es podia fer cap despesa més i així vam aconseguir evitar el dèficit”, explica l'alcalde. Ara bé, Regull reconeix que el problema principal que tenen és la tresoreria, com a conseqüència d'unes inversions de 6,5 milions d'euros fetes fa tres anys a compte dels ingressos d'unes parcel·les que mai no es van vendre. “Tenim un forat comptable que anem eixugant però que llasta la nostra tresoreria”, diu Regull. El consistori també té un endeutament de 24 milions amb crèdits a llarg termini i tampoc no ha demanat ajut per pagar proveïdors. CiU té l'alcaldia de Vilafranca des del 2009, quan una moció de censura va apartar el PSC després de 30 anys de govern.

En les últimes eleccions també hi ha hagut canvi de partit a l'Ajuntament d'Olot (Garrotxa), els socialistes van perdre en favor de la llista conjunta de CiU i Reagrupament. Però l'alcalde, Josep Maria Corominas, afirma que els comptes públics “sempre s'han fet amb rigorositat en el consistori”. Així, en els darrers anys, l'execució pressupostària s'ha saldat amb un romanent que el 2011 va ser de 232.000 euros. La lliçó la tenen clara: “És molt important pressupostar ajustant-se a la realitat, no preveure ingressos que no es tindran i no barrejar partides ordinàries i extraordinàries.” En el cas de la capital de la Garrotxa, el problema és el nivell d'endeutament. Els 28 milions d'euros que deuen limita molt la capacitat d'acció: “Cada dia hem de tornar uns 9.000 euros entre interessos i capital”, afirma l'alcalde. Per això, part del superàvit l'estan dedicant a canviar les condicions dels crèdits per tal d'agafar una mica d'oxigen. La caiguda dels ingressos derivats de l'activitat immobiliària també els ha afectat i, consegüentment, la inversió s'ha reduït: “Ara només fem el que és estrictament imprescindible”, i algunes partides de despesa s'han hagut de pressupostar a la baixa, especialment les relacionades amb la cultura, que han caigut un 4%, i les festes, un 10%. El pagament a proveïdors es fa a 56 dies.

Des de fa un any, a Olot tenen la figura del gerent, que amb l'interventor, Corominas, considera que són “dues figures clau” per gestionar amb rigor.