Diner negre i negoci bancari
El fet de limitar els pagaments en efectius a 2.500 euros, implica explícitament la necessitat d'utilitzar els serveis bancaris per fer pagaments i cobraments més importants. L'ús de pagarés, de xecs, de transferències, de targetes de crèdit i dèbit, seran alguns dels mitjans que es multiplicaran, almenys a curt termini.
A l'Estat espanyol es produeixen diàriament nombrosos encreuaments de diner negre –pagaments anònims que eludeixen el control fiscal- ja que no estableixen factures i, per tant, no en paguen els impostos obligats. Segons l'informe dels tècnics d'Hisenda, la quantitat de diner negre a l'Estat espanyol puja a 245.000 milions d'euros, la qual cosa equival al 24% del PIB. Si es regularitzessin aquests milions d'euros, a l'Estat espanyol es reduiria un 35% el deute públic. Els últims 10 anys, la borsa de diner negre ha augmentat un 33% per l'evasió fiscal en el sector constructor i promotor durant els anys del boom immobiliari. Aquest percentatge suposa deu punts superiors a països com Alemanya i França.
Ara com ara, a l'Estat espanyol hi circulen 99 milions de bitllets de 500 euros, -és el país europeu amb més quantitat de bitllets d'aquest valor facial- equivalents a 49.591 milions d'euros, cosa que suposa el 75% del valor en euros en circulació. Una part del diner negre és a les caixes fortes d'empreses, particulars i caixes de seguretat de bancs, i la resta, en paradisos fiscals a l'estranger.
LLUITA CONTRA L'ECONOMIA SUBMERGIDA.
Tot i que la llei de prevenció del blanqueig de caudals -llei 10/2010- ja establia obligacions perquè tots els empresaris identifiquessin el subjecte que pagui en efectiu quantitats superiors a 15.000 euros, com que ara es limiten a 2.500 euros, les quantitats que poden quedar fora de control queden reduïdes en gran mesura.
En la generació de diner negre hi col·laborem tots directament o indirecta. Per exemple: a) cobrar part del salari en diner negre; b) deduir l'IVA de factures “fantasmes”; c) abusar del la modalitat de règim fiscal en mòduls; d) confiar en la prescripció dels deutes contrets amb Hisenda donat el curt termini que estableix Hisenda; e) pagar arranjaments domèstics sense iva...
CONSEQÜÈNCIES
L'ús d'aquests i altres mitjans generarà la percepció de comissions per a les entitats financeres la qual cosa els suposarà una extraordinària font d'ingressos, tant pel nombre d'operacions com pel gran volum en milers de milions d'euros.
No resulta casual que els bancs estiguin augmentant el nombre de comissions. Segons dades del Banc d'Espanya, des de l'inici de la crisi, les comissions bancàries per transferències han augmentat un 45,6%, és a dir, equivalent a vint vegades l'índex de preus del consum –IPC- dels últims quatre anys. Els bancs han passat d'aplicar comissions màximes de cinc euros fins als vint euros de mitjana per les transferències entre entitats distintes, mentre que les mínimes s'han mantingut en dos euros.
D'altra banda, a la banca van augmentar el 22% les comissions que perceben dels usuaris pel manteniment de comptes corrents i d'estalvi. Concretament, les comissions per manteniment i administració de comptes d'estalvi van pujar a 26,70 euros de mitjana, en relació amb els 21,82 euros corresponents al mateix mes del 2011, cosa que suposa un augment del 22,4%.
AJUDARÀ A CONCEDIR CRÈDITS?
És d'esperar que el sentit comú s'imposi, almenys en aquests casos.
Els autònoms, a favor
Davant la proposta anunciada pel govern de limitar a 2.500 euros les operacions en efectiu en les relacions comercials en les quals intervinguin empresaris o professionals, la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA) expressa la seva opinió favorable amb la condició que aquesta mesura faci emergir economia no regulada i eviti la competència deslleial, “que és un dels principals mals que estan afectant el col·lectiu dels treballadors autònoms que compleixen les seves obligacions”.
